Mentre escrivia aquest article no podia evitar que em vingués al cap la visió d’aquells mags que darrera una tela negra feien desaparèixer persones o objectes davant d’uns espectadors que es quedaven pasmats davant d’aquella màgia.
Ara, amb el controvertit restaurant de “ La Hacienda “ ens ha succeït el mateix, en el darrer ple varem preguntar com estava la cessió, que sempre l’equip de govern havia promès en altres plens que aconseguiria d’ aquell restaurant. Ells deien que aportarien molts beneficis per al nostre poble, que havien aconseguit 27.000.000 de pessetes, fins i tot ens varen estimar unes al•legacions a on demanàvem que aquells diners servissin per l’ampliació de l’escola bressol.
Dons bé, ha desaparegut el conillet...... en el darrer ple ens varen contestar que ara ja no rebríem aquests diners, en tant que havia canviat la llei, però que el propietari tenia la voluntat de donar aquests recursos al nostre poble (reproduïm la resposta per tal que no diguin que la tergiversem, com acostumen a fer ).
Tenint en compte la seva afirmació, i en tant que no hi ha cap legislació que prohibeixi fer una donació, ara hem fet una instància per tal que acceptin aquesta voluntat i aquests diners....... sortirà el conillet ara de sota la txistera o romandrà desaparegut per a sempre.
De moment, la despesa més important que fa el nostre ajuntament durant l’any en hostaleria és la festa dels avis. L’han fet en aquest establiment que, recordem, no ha pagat cap impost en els darrers tres anys. La nostra pregunta: no hi havia cap altre restaurant en el nostre poble al corrent de les seves obligacions?
L’equip de govern ha manifestat en diferents ocasions que el Restaurant “La hacienda“ aportaria a les arques municipals uns 30 milions de pessetes, fins i tot a la contesta d’unes al•legacions a on demanàvem que aquests diners s’adrecessin a l’ampliació de l’escola bressol, varen estar conformes. Com està aquesta cessió?
En referència a l’aportació a les arques municipals d’una certa quantitat per part del Restaurant la Hacienda, hem de dir que aquesta aportació no es possible segons llei, malgrat el desig dels propietaris. Obligacions que es plantejaven al principi a la propietat per part d’aquet Ajuntament no s’han pogut concretar degut a la mateixa llei. El decret Llei de Catalunya 1/2010 en el seu Article 104 Publicitat i obligacions dels convenis urbanístics ha acotat la redacció del mateixos sota els següents criteris : 4. Els convenis urbanístics obliguen exclusivament les parts que els han signat,i en cap cas no condicionen les competències públiques en matèria de planejament urbanístic, les quals no poden ésser objecte de transacció, i no poden comportar per a les persones propietàries obligacions o càrregues addicionals o més costoses que les establertes per la legislació aplicable.
dissabte, 4 de desembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
Sense vergonya intenten manipular la nostra gent gran.
Des de fa temps el nostre ajuntament ha organitzat un dinar a on s’invitava de franc a la nostra gent gran. Arran de la crisi de les finances municipals, el nostre grup va demanar que es canviés aquest costum, en tant que les nostres arques en aquests moments no haurien de suportar aquesta despesa, ni cap altra que no aporti quelcom veritablement necessari.
A la nostra revista publicàvem part del cost de la festa, ràpidament ens contestava CiU que l’import de la despesa era menor, en tant que part d’aquesta despesa era coberta per “ La Caixa “ i una empresa local, com si aquestes ajudes no es poguessin adreçar a polítiques reals de suport a la gent gran, no simplement a pagar un dinar.
L’altre dia una veïna m’explicava com una persona gran que viu a un edifici de 5 pisos sense ascensor havia d’ esperar a alguna persona que li volgués fer la compra en tant que la falta d’ascensor l’impedia el mínim de mobilitat.
Aleshores em va venir a la ment la meva àvia, i com es va quedar sense poder sortir de casa per aquesta mancança, també en un 5è pis. Aquest és un simple exemple de polítiques reals de suport a la vida de la gent gran.
Vam demanar al nostre alcalde una reunió amb tots els grups polítics per tal de consensuar una política de suport efectiu a la gent gran i no utilitzar aquests recursos simplement en un dinar.
Bé, la seva contesta en un any ha estat el silenci. El silenci d’aquell que sap que està intentant manipular la voluntat de la gent gran amb un dinar.
Però aquest darrer any ha superat el límit. Convergència i Unió farà aquest dinar, com sempre pagant el nostre ajuntament, en plena campanya per les autonòmiques, perdoneu, abans que ho diguin, la campanya comença el dia 11 a les 12h , el dinar ells el fan el dia 10. És a dir, menys de 20 hores abans.
Estem convençuts que hi haurà gent gran que entendrà que per un mínim d’ètica política no podem jugar a això. Els demanem que per suposat votin el que ells considerin, i que demanin al nostre alcalde que no jugui amb ells, i per què no, que engegui un pla subvencionat pel nostre ajuntament per dotar d’ascensor a la gent gran, tot i que també podríem trobar moltes altres polítiques actives per millorar la vida de la nostra gent gran.
A la nostra revista publicàvem part del cost de la festa, ràpidament ens contestava CiU que l’import de la despesa era menor, en tant que part d’aquesta despesa era coberta per “ La Caixa “ i una empresa local, com si aquestes ajudes no es poguessin adreçar a polítiques reals de suport a la gent gran, no simplement a pagar un dinar.
L’altre dia una veïna m’explicava com una persona gran que viu a un edifici de 5 pisos sense ascensor havia d’ esperar a alguna persona que li volgués fer la compra en tant que la falta d’ascensor l’impedia el mínim de mobilitat.
Aleshores em va venir a la ment la meva àvia, i com es va quedar sense poder sortir de casa per aquesta mancança, també en un 5è pis. Aquest és un simple exemple de polítiques reals de suport a la vida de la gent gran.
Vam demanar al nostre alcalde una reunió amb tots els grups polítics per tal de consensuar una política de suport efectiu a la gent gran i no utilitzar aquests recursos simplement en un dinar.
Bé, la seva contesta en un any ha estat el silenci. El silenci d’aquell que sap que està intentant manipular la voluntat de la gent gran amb un dinar.
Però aquest darrer any ha superat el límit. Convergència i Unió farà aquest dinar, com sempre pagant el nostre ajuntament, en plena campanya per les autonòmiques, perdoneu, abans que ho diguin, la campanya comença el dia 11 a les 12h , el dinar ells el fan el dia 10. És a dir, menys de 20 hores abans.
Estem convençuts que hi haurà gent gran que entendrà que per un mínim d’ètica política no podem jugar a això. Els demanem que per suposat votin el que ells considerin, i que demanin al nostre alcalde que no jugui amb ells, i per què no, que engegui un pla subvencionat pel nostre ajuntament per dotar d’ascensor a la gent gran, tot i que també podríem trobar moltes altres polítiques actives per millorar la vida de la nostra gent gran.
dimecres, 28 de juliol del 2010
Carta al President de SEAT per ampliar la garantia dels canvis de marxa
SEAT, President, Sr. James Muir,
Como usted ya sabe el sector del Taxi del Área Metropolitana de Barcelona hace ya muchos años que apuesta por la marca que usted hoy dirige, es más, SEAT es con diferencia la marca de automóviles que tiene una representación más importante en nuestro sector.
En los últimos años especialmente con los modelos Altea y Toledo, de los cuales el sector está haciendo cada mes más una apuesta muy importante por los tipos de motorización de gasolina, modificados a GLP.
De estos últimos modelos son de los que nos están representando un grave problema, no en su mecánica en general pero si en el cambio de marchas, que de una manera reiterada se estropea, parece que debido a un problema de cojinetes.
Dicho problema está por ustedes ya detectado y tienen ya en su disposición un kit de reparación con unos cojinetes reforzados que se aplica cuando falla dicho cambio en los vehículos en garantía pero igualmente esto representa un problema importante.
Primero por la pérdida de horas de trabajo que representa para los profesionales del taxi afectados mientras se realiza la reparación, (aunque hay que reconocer el importante esfuerzo que realiza tanto Auto-Fuber como otros concesionarios para evitar al máximo esta perdida de trabajo) y segundo y todavía más importante por la incerteza de lo que sucederá con dichos cambios una vez agotado el periodo de garantía del vehículo.
Hay que tener en cuenta que hay vehículos que se han tenido que reparar más de una vez, hasta con el kit reforzado de dichos cojinetes.
Para afrontar esto problemas el sector del taxi de Barcelona ha creado una plataforma con el objeto que SEAT garantice estos cambios por un mínimo de 150.000KM desde la modificación con el kit reforzado.
No pretendemos obtener ninguna ventaja adicional, simplemente los kilómetros mínimos que acostumbra a durar un cambio de marchas, en nuestros vehículos.
Tampoco queremos ningún mal para una marca de vehículos que se ha comprometido con nuestro sector desde hace mucho tiempo y de una forma amplia.
Para ellos le solicitamos una reunión para tratar este tema de la forma más rápida posible de manera que podemos dar una solución a esta problemática y a nuestro sector, pare ello le facilitamos un número de teléfono de contacto 600815772
Atentamente.
Pere Vega Sánchez Gregorio Ruiz Toro
Administrador de Taxis Sant Cebria SL
CIF B60876174
Como usted ya sabe el sector del Taxi del Área Metropolitana de Barcelona hace ya muchos años que apuesta por la marca que usted hoy dirige, es más, SEAT es con diferencia la marca de automóviles que tiene una representación más importante en nuestro sector.
En los últimos años especialmente con los modelos Altea y Toledo, de los cuales el sector está haciendo cada mes más una apuesta muy importante por los tipos de motorización de gasolina, modificados a GLP.
De estos últimos modelos son de los que nos están representando un grave problema, no en su mecánica en general pero si en el cambio de marchas, que de una manera reiterada se estropea, parece que debido a un problema de cojinetes.
Dicho problema está por ustedes ya detectado y tienen ya en su disposición un kit de reparación con unos cojinetes reforzados que se aplica cuando falla dicho cambio en los vehículos en garantía pero igualmente esto representa un problema importante.
Primero por la pérdida de horas de trabajo que representa para los profesionales del taxi afectados mientras se realiza la reparación, (aunque hay que reconocer el importante esfuerzo que realiza tanto Auto-Fuber como otros concesionarios para evitar al máximo esta perdida de trabajo) y segundo y todavía más importante por la incerteza de lo que sucederá con dichos cambios una vez agotado el periodo de garantía del vehículo.
Hay que tener en cuenta que hay vehículos que se han tenido que reparar más de una vez, hasta con el kit reforzado de dichos cojinetes.
Para afrontar esto problemas el sector del taxi de Barcelona ha creado una plataforma con el objeto que SEAT garantice estos cambios por un mínimo de 150.000KM desde la modificación con el kit reforzado.
No pretendemos obtener ninguna ventaja adicional, simplemente los kilómetros mínimos que acostumbra a durar un cambio de marchas, en nuestros vehículos.
Tampoco queremos ningún mal para una marca de vehículos que se ha comprometido con nuestro sector desde hace mucho tiempo y de una forma amplia.
Para ellos le solicitamos una reunión para tratar este tema de la forma más rápida posible de manera que podemos dar una solución a esta problemática y a nuestro sector, pare ello le facilitamos un número de teléfono de contacto 600815772
Atentamente.
Pere Vega Sánchez Gregorio Ruiz Toro
Administrador de Taxis Sant Cebria SL
CIF B60876174
dimecres, 30 de juny del 2010
Declaracio envers la sentencia del TC contra la soberania popular
Companys i companyes, ciutadans i ciutadanes de Sant Cebrià,
Com ja sabeu ahir va estar un mal dia per la democràcia al nostre estat, en tant que el tribunal constitucional ha vulnerat la sobirania popular que el poble de Catalunya va exercir en la votació de la nostra llei fonamental. Nosaltres socialistes ,que ens prediquem fills de la revolució francesa que va dipositar la sobirania en el poble, ens hem de trobar avui mancats de democràcia en el nostre estat.
El projecte del PSC no és només socialista sinó també catalanista, el que hem descrit com un reconeixement que el nostre poble és una nació i com a tal s'autodetermina integrant-se en l' estat plurinacional espanyol que hauria de reconèixer el nostre poble com a nació en tant que tenim una història, una cultura , unes institucions, un territori, una població i una identitat pròpia, ni millor ni pitjor que altres. Doncs be, cal reconèixer sincerament que aquest projecte de partit i de nació ha estat desballestat pel tribunal constitucional.
Segons el TC l'estatut no és plenament constitucional , però aquest estatut és la llei fonamental de la qual s'ha dotat el nostre poble en un acte únic de sobirania de decisió dels nostres ciutadans i ciutadanes, per tant el TC ha resolt també que el poble de Catalunya no vol l'actual constitució espanyola tal com ells la interpreten.
Així personalment no puc acceptar la constitució espanyola si comporta com diu el TC que ha de vulnerar la voluntat del poble de Catalunya, per tant en tots els meus actes polítics aniran encaminats a respectar la sobirania del nostre poble per sobre de qualsevol llei o constitució, perquè aquestes les fa el poble mitjançant un exercici democràtic de sobirania, no tot just el contrari.
Amb aquesta declaració, adjunto també la del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, us demano que fem pinya unitària en les accions que es duran a terme tant a Sant Cebrià com a nivell nacional, per això hem demanat al nostre alcalde que convoqui als diferents grups municipals per tal de cercar aquesta unitat d'acció.
Pere Vega
Portatveu del grup municipal del PSC
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT,JOSÉ MONTILLA, AMB MOTIU DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L'ESTATUT
Bona nit, benvolguts conciutadans,
Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.
Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.
La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.
La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.
L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul•lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.
El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.
El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.
Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és l’actitud, la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.
Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.
Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.
Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.
No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.
Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel•ligència.
Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.
Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el president del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.
A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.
Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.
Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.
Quart.- He parlat amb el president del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.
Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.
I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.
Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.
L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.
Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.
L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.
Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.
De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.
De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.
D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.
De treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.
D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.
Tot això no serà fàcil.
No us vull enganyar.
Tots sabem que vivim temps difícils en què s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.
Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.
No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.
Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.
Estic convençut que podem superar aquesta prova.
Que aquest propòsit és possible.
Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.
La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.
Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.
Mentrestant, jo, com a president, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.
Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de president de la Generalitat.
Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.
Visca Catalunya.
Com ja sabeu ahir va estar un mal dia per la democràcia al nostre estat, en tant que el tribunal constitucional ha vulnerat la sobirania popular que el poble de Catalunya va exercir en la votació de la nostra llei fonamental. Nosaltres socialistes ,que ens prediquem fills de la revolució francesa que va dipositar la sobirania en el poble, ens hem de trobar avui mancats de democràcia en el nostre estat.
El projecte del PSC no és només socialista sinó també catalanista, el que hem descrit com un reconeixement que el nostre poble és una nació i com a tal s'autodetermina integrant-se en l' estat plurinacional espanyol que hauria de reconèixer el nostre poble com a nació en tant que tenim una història, una cultura , unes institucions, un territori, una població i una identitat pròpia, ni millor ni pitjor que altres. Doncs be, cal reconèixer sincerament que aquest projecte de partit i de nació ha estat desballestat pel tribunal constitucional.
Segons el TC l'estatut no és plenament constitucional , però aquest estatut és la llei fonamental de la qual s'ha dotat el nostre poble en un acte únic de sobirania de decisió dels nostres ciutadans i ciutadanes, per tant el TC ha resolt també que el poble de Catalunya no vol l'actual constitució espanyola tal com ells la interpreten.
Així personalment no puc acceptar la constitució espanyola si comporta com diu el TC que ha de vulnerar la voluntat del poble de Catalunya, per tant en tots els meus actes polítics aniran encaminats a respectar la sobirania del nostre poble per sobre de qualsevol llei o constitució, perquè aquestes les fa el poble mitjançant un exercici democràtic de sobirania, no tot just el contrari.
Amb aquesta declaració, adjunto també la del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, us demano que fem pinya unitària en les accions que es duran a terme tant a Sant Cebrià com a nivell nacional, per això hem demanat al nostre alcalde que convoqui als diferents grups municipals per tal de cercar aquesta unitat d'acció.
Pere Vega
Portatveu del grup municipal del PSC
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT,JOSÉ MONTILLA, AMB MOTIU DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L'ESTATUT
Bona nit, benvolguts conciutadans,
Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.
Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.
La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.
La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.
L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul•lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.
El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.
El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.
Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és l’actitud, la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.
Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.
Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.
Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.
No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.
Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel•ligència.
Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.
Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el president del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.
A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.
Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.
Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.
Quart.- He parlat amb el president del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.
Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.
I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.
Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.
L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.
Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.
L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.
Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.
De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.
De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.
D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.
De treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.
D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.
Tot això no serà fàcil.
No us vull enganyar.
Tots sabem que vivim temps difícils en què s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.
Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.
No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.
Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.
Estic convençut que podem superar aquesta prova.
Que aquest propòsit és possible.
Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.
La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.
Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.
Mentrestant, jo, com a president, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.
Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de president de la Generalitat.
Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.
Visca Catalunya.
dijous, 18 de març del 2010
Breu resum de les actuacions municipals arran de la tempesta
Us faig cinc cèntims de la reunió d’ahir de tots els grups municipals del nostre ajuntament que donarà el contingut a un ple extraordinari que farem el proper dimecres:
Ple suport i reconeixement a tot el personal voluntari i treballadors municipals que varen dedicar el seu esforç a mitigar les conseqüències de la tempesta.
Donar suport els nostres ciutadans en el procés de denuncia i reclamació be a traves del Consell Comarcal o per altres mitjans.
L’ajuntament farà un seguiment acurat dels treballs de Fecsa de manera que el que ara han fet provisional no esdevingui definitiu, igualment amb telefònica en tant que encara hi ha gent sense aquest servei, s’ha demanat que el tècnic de protecció civil es centri en aquestes tasques.
Neteja dels terrenys de l’ajuntament , hem aconseguit que l’alcalde es comprometi a que abans de l’estiu estiguin nets majoritàriament, a nosaltres en hagués agradat un acord mes concloent i que es parles de tots els terrenys , però va argumentar el seu cost, era convenient també aconseguir el consens., també es va comprometre amb els camins.
A part dels contenidors que ja s’han posat excepcionalment per recollir la brossa verda, s’acudirà a la llar d’aquelles persones que tinguin problemes per edat o mobilitat per portar els contenidors, també es cercaran subvencions per neteja el bosc.
L’ajuntament farà complir la normativa estrictament respecta el manteniment dels terrenys amb un termini de temps prudencial.
Des de els servei socials s‘atendran especialment les necessitats de les persones desfavorides per la tempesta.
A traves del Consell Municipal de Urbanitzacions i amb l’aportació especialment dels tècnics d’emergències, es valorarà i es millorarà els procediments d’actuació
En sumarem el manifest dels pobles gironins, que ja habreu seguit per la televisio i la premsa
Es un petit resum, si alguna persona vol mes aclariments ja sabeu que estic a la vostre disposició i també de ben segur la resta de persones que varem participar
divendres, 15 de gener del 2010
Veïns i veïnes del meu poble:
Ahir em varem trametre la notificació del jutjat per la qual m'han citat com a imputat en diligències prèvies pel tema de l'Hacienda.
El fiscal considera que el permís d'obra del 28 de juny 2006, que vaig votar favorablement per fer un moviment de terres i refer la coberta de la Hacienda, eren obres per a fer un restaurant en sòl no urbanitzable, en tant que posteriorment es permet l’ús de restauració i la Junta de govern local (de la qual era membre, però no vaig votar a favor) els dóna els oportuns permisos per a fer les festes.
Segons el fiscal, jo en data 28 de juny de 2006 ja coneixia que aquelles obres eren per a fer un restaurant perquè existeix, segons ell, un informe previ de l’arquitecte municipal de data 8 d’octubre de 2007.
Està clar que l’informe de l’arquitecte és posterior a la data del permís d’obra i motivat per una inspecció urbanística a petició meva com a portaveu del PSC i del regidor d’ICV de data 20-07-2007. Aquesta petició d´inspecció la demanem degut a què La Hacienda sol·licita un permís per instal·lar un dipòsit de gas i constatem que ho demanen per la cuina del restaurant, el qual també ens oposem.
Aquell permís d'obres del 2006 estava informat positivament per l'arquitecte municipal i el secretari de l'ajuntament, el que vol dir que segons els tècnics complia tota la legalitat.
Ara demostrarem davant del jutge, que vaig votar favorablement per donar permís per un moviment de terres i refer una coberta amb els informes positius dels tècnics, més encara quan les ventades del 2006 havien desfet la coberta que tenien, i que després de la tempesta va caldre la intervenció dels bombers i de la policia per desenrunar.
Igualment, de la reiteració de festes que es varen fer sota l'aixopluc de festes privades amb autorització de la junta de govern local, no varen comptar amb la meva autorització, només amb el vot positiu dels representants de CiU i ERC per això mateix el fiscal no ha demanat la meva imputació per aquest motiu.
Tot això serà més que suficient per a fer prevaler la meva innocència en els fets que el fiscal m'imputa, confio plenament en la decisió que tindrà el jutge i en la justícia en general.
He volgut ser el primer en donar-vos aquesta notícia que per mí i la meva família no és bona ni grata, tampoc pels meus companys i companyes de partit, i segur que per molts i moltes de vosaltres, però estic convençut que només la transparència farà que ens atorgueu la vostra confiança i també així podrem aclarir el meu paper en els fets succeïts i ajudar a la justícia.
Pere Vega
Regidor i Portaveu del grup municipal del PSC
El fiscal considera que el permís d'obra del 28 de juny 2006, que vaig votar favorablement per fer un moviment de terres i refer la coberta de la Hacienda, eren obres per a fer un restaurant en sòl no urbanitzable, en tant que posteriorment es permet l’ús de restauració i la Junta de govern local (de la qual era membre, però no vaig votar a favor) els dóna els oportuns permisos per a fer les festes.
Segons el fiscal, jo en data 28 de juny de 2006 ja coneixia que aquelles obres eren per a fer un restaurant perquè existeix, segons ell, un informe previ de l’arquitecte municipal de data 8 d’octubre de 2007.
Està clar que l’informe de l’arquitecte és posterior a la data del permís d’obra i motivat per una inspecció urbanística a petició meva com a portaveu del PSC i del regidor d’ICV de data 20-07-2007. Aquesta petició d´inspecció la demanem degut a què La Hacienda sol·licita un permís per instal·lar un dipòsit de gas i constatem que ho demanen per la cuina del restaurant, el qual també ens oposem.
Aquell permís d'obres del 2006 estava informat positivament per l'arquitecte municipal i el secretari de l'ajuntament, el que vol dir que segons els tècnics complia tota la legalitat.
Ara demostrarem davant del jutge, que vaig votar favorablement per donar permís per un moviment de terres i refer una coberta amb els informes positius dels tècnics, més encara quan les ventades del 2006 havien desfet la coberta que tenien, i que després de la tempesta va caldre la intervenció dels bombers i de la policia per desenrunar.
Igualment, de la reiteració de festes que es varen fer sota l'aixopluc de festes privades amb autorització de la junta de govern local, no varen comptar amb la meva autorització, només amb el vot positiu dels representants de CiU i ERC per això mateix el fiscal no ha demanat la meva imputació per aquest motiu.
Tot això serà més que suficient per a fer prevaler la meva innocència en els fets que el fiscal m'imputa, confio plenament en la decisió que tindrà el jutge i en la justícia en general.
He volgut ser el primer en donar-vos aquesta notícia que per mí i la meva família no és bona ni grata, tampoc pels meus companys i companyes de partit, i segur que per molts i moltes de vosaltres, però estic convençut que només la transparència farà que ens atorgueu la vostra confiança i també així podrem aclarir el meu paper en els fets succeïts i ajudar a la justícia.
Pere Vega
Regidor i Portaveu del grup municipal del PSC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
