Sant Cebria de Vallalta, Pere Vega

Benvolgudes veïnes i veïns, ara es el moment

2011-04-22T05:43:00.000-07:00

Estem altra vegada a les portes d’escollir la persona que tindrà la responsabilitat de ser el nostre alcalde durant els propers 4 anys, aquesta no serà una tasca fàcil per una situació econòmica delicada i per tant la vostra elecció sempre és important, però en moments de dificultat, encara més.

Els que us representem hem de ser conscients que ara més que mai la nostra acció ha de ser en el vostre benefici, i que el govern ha de ser el màxim d’eficient i eficaç.

No em presento de novell, sinó amb l’experiència acumulada dels anys que he estat al govern, i ara també amb el temps que he estat a l’oposició amb aquest pòsit acumulat i amb els coneixements adquirits. Crec que afronto el repte amb valentia però també, cal dir-ho, amb una certa temença.

El treball que varem fer en el seu moment al govern, l’escola bressol, la brigada de les urbanitzacions, la fira de la maduixa etc... és el bagatge amb el que podeu fer la prova del 9. També el treball fet a l’oposició amb el control, en el possible, de l’actual govern i l’impuls per mitjà d’un centenar de mocions i infinites propostes. Aquestes són les nostres garanties i cal que les contraposeu amb l’altra alternativa.

Em presento amb un equip renovat en més del 50% , evidentment també amb el mateix número de dones i homes. Una llista força jove, l’edat mitjana tot just arriba als 40 anys i va des dels 18 als 50, però no mancada d’experiència ni de preparació. Totes i tots tenen un causa comuna: les ganes, la il•lusió, i el convenciment que el nostre poble, i amb ell totes i tots plegats, guanyarà amb el nostre treball.

I això és el que us presentem, molta il•lusió pel nostre poble, moltes ganes de treballar i fer-ho be!!! Us espero el proper 22 de maig, és la vostra cita.

I a quin institut va el meu fill ?

2011-02-23T03:49:00.000-08:00

Cada matí veig el meu fill que agafa la seva pesada motxilla i em diu que se’n va a l’ institut de Canet, amb un bus que el recull a l’abaixador dels estudiants que varem instal•lar quan era regidor d’educació, ( que per cert, les seves condicions de manteniment i de neteja no semblen les més adients com a model pels estudiants ), fins fa molt poquet la meva filla gran em deia que s’anava a l’ institut de Calella.

Però he vist en el darrer planfet de CiU pagat amb els nostres impostos el “Recull“ que tenim institut al nostre poble. Em pregunto, m’enganyen els meus fills o m’enganya el govern municipal ?

Coneixent els primers i els segons no he tingut cap dubte, els de la trola (com dirien els meus fills) havia de ser altra vegada el nostre estimat alcalde i el seu qualificat equip, el del contínuo si.

Certament el ple municipal ha aprovat un conveni amb un propietari de manera que aquests cedeixen uns terrenys a canvi d’edificació en el Pla de l’Andreu, ( terreny que no solar), si s’aprova el Pla Urbanístic ( POUM ) que seran dedicats a equipaments, per situar-nos, aquest terreny està a on aparquem els cotxes per la festa major.

Com varem dir en el ple municipal, el POUM no contempla cap vial per arribar a aquests terrenys i per tant no tindrà inicialment la condició de solar, condició mínima que demanaria la Generalitat per començar a estudiar la possible construcció d’ un institut.

Aquesta és la realitat, l’altra és la que expressa la revista de CiU, simplement una patranya, una il•lusió electoralista de les que ens tenen acostumats, no hi ha a Sant Cebrià cap institut.

Per cert, s’han preocupat els convergents com ho faran els estudiants de batxillerat per arribar el curs vinent a l’institut de Canet? o potser no ho fan ja pensant que hi vagin al de Sant Cebrià !!!!!.

Disposat a donar el meu poble tota la meva il•lusió i treball amb honestedat i transparència.

2011-02-06T03:16:00.000-08:00

Ahir la nostra agrupació va fer una assembla extraordinària per escollir el cap de llista per les properes eleccions municipals. Varen assistir una trentena de persones dels 40 que composen la nostra agrupació, dels quals tenien dret de vot 27, després de la votació secreta vaig estar escollit amb el vot a favor dels 27 vots emesos.

Abans de la votació vaig explicar el que jo creia que era la nostra agrupació, i el que havíem fet durant els 12 anys de la nostra existència, així com el tarannà de les persones que l’ han representat com a càrrecs electes fins ara.

Vaig destacar els eixos de treball del nostre grup i dels seus conductors, el treball, la dedicació i la honestedat, principis que han de regir en el nostre futur govern així com l’atenció a les persones, persones en plural en un poble en que tots i totes han de tenir els mateixos drets i obligacions.

Treball , amb il•lusió per dedicar-los a la cosa comuna l’ espai compartit que representa la nostra petita societat, el què comporta també un petita renuncia del temps privat per dedicar-ho als altres, a tots i totes, pensant ja no només en el nostre poble actual sinó també en el que vindran, en els nostres fills i filles.

Aquest interès col•lectiu ha d’estar renyit totalment amb el interès privat, de manera que la visió global pel nostre poble no estigui emboirada per el interès personal . El nostre govern serà com ha estat sempre la nostre actuació caracteritzada per la honestedat. I per això hem de ser transparent amb el nostre poble, han de saber quins son el principis de cada escona de les nostres actuacions

Així ha estat la gestió dels regidors i regidores socialistes durant aquests anys; la Fina que va compartir govern amb mi del 2003 al 2007, i sens dubtes en Carles i la Mónica què m’han acompanyat en aquest 4 darrers llargs anys d’ impuls del nostre poble des de la oposició.

He de dir que tant ell com ella em tornaren a acompanyar en la propera contesa electoral i en el futur govern , més encara sense ells possiblement no m’atreviria a acceptar aquesta responsabilitat, els he d’agrair el seu esforç en aquest temps dur i fosc per el nostre poble

Agafo l’encàrrec dels meus companys i companyes amb il•lusió així s’ho vaig fer saber coneixedor de la responsabilitat i de la confiança que posaven en mi, ells saben que em puc equivocar, espero que el menys possible, però son coneixedors de que posaré tota la meva il•lusió en el treball per el nostre poble i que ho faré de una forma honesta.

Companys i companyes, us tornaré la confiança que m’haveu atorgat, amb un poble millor.

Pere Vega.

Candidat a l’alcaldia de Sant Cebrià

La màgia de CiU fa desaparèixer els 27 milions de les antigues pessetes que els propietaris del restaurant “ La Hacienda “ volien donar al nostre poble.

2010-12-04T00:57:00.000-08:00

Mentre escrivia aquest article no podia evitar que em vingués al cap la visió d’aquells mags que darrera una tela negra feien desaparèixer persones o objectes davant d’uns espectadors que es quedaven pasmats davant d’aquella màgia.

Ara, amb el controvertit restaurant de “ La Hacienda “ ens ha succeït el mateix, en el darrer ple varem preguntar com estava la cessió, que sempre l’equip de govern havia promès en altres plens que aconseguiria d’ aquell restaurant. Ells deien que aportarien molts beneficis per al nostre poble, que havien aconseguit 27.000.000 de pessetes, fins i tot ens varen estimar unes al•legacions a on demanàvem que aquells diners servissin per l’ampliació de l’escola bressol.

Dons bé, ha desaparegut el conillet...... en el darrer ple ens varen contestar que ara ja no rebríem aquests diners, en tant que havia canviat la llei, però que el propietari tenia la voluntat de donar aquests recursos al nostre poble (reproduïm la resposta per tal que no diguin que la tergiversem, com acostumen a fer ).

Tenint en compte la seva afirmació, i en tant que no hi ha cap legislació que prohibeixi fer una donació, ara hem fet una instància per tal que acceptin aquesta voluntat i aquests diners....... sortirà el conillet ara de sota la txistera o romandrà desaparegut per a sempre.

De moment, la despesa més important que fa el nostre ajuntament durant l’any en hostaleria és la festa dels avis. L’han fet en aquest establiment que, recordem, no ha pagat cap impost en els darrers tres anys. La nostra pregunta: no hi havia cap altre restaurant en el nostre poble al corrent de les seves obligacions?

L’equip de govern ha manifestat en diferents ocasions que el Restaurant “La hacienda“ aportaria a les arques municipals uns 30 milions de pessetes, fins i tot a la contesta d’unes al•legacions a on demanàvem que aquests diners s’adrecessin a l’ampliació de l’escola bressol, varen estar conformes. Com està aquesta cessió?

En referència a l’aportació a les arques municipals d’una certa quantitat per part del Restaurant la Hacienda, hem de dir que aquesta aportació no es possible segons llei, malgrat el desig dels propietaris. Obligacions que es plantejaven al principi a la propietat per part d’aquet Ajuntament no s’han pogut concretar degut a la mateixa llei. El decret Llei de Catalunya 1/2010 en el seu Article 104 Publicitat i obligacions dels convenis urbanístics ha acotat la redacció del mateixos sota els següents criteris : 4. Els convenis urbanístics obliguen exclusivament les parts que els han signat,i en cap cas no condicionen les competències públiques en matèria de planejament urbanístic, les quals no poden ésser objecte de transacció, i no poden comportar per a les persones propietàries obligacions o càrregues addicionals o més costoses que les establertes per la legislació aplicable.

Sense vergonya intenten manipular la nostra gent gran.

2010-11-04T03:53:00.000-07:00

Des de fa temps el nostre ajuntament ha organitzat un dinar a on s’invitava de franc a la nostra gent gran. Arran de la crisi de les finances municipals, el nostre grup va demanar que es canviés aquest costum, en tant que les nostres arques en aquests moments no haurien de suportar aquesta despesa, ni cap altra que no aporti quelcom veritablement necessari.

A la nostra revista publicàvem part del cost de la festa, ràpidament ens contestava CiU que l’import de la despesa era menor, en tant que part d’aquesta despesa era coberta per “ La Caixa “ i una empresa local, com si aquestes ajudes no es poguessin adreçar a polítiques reals de suport a la gent gran, no simplement a pagar un dinar.

L’altre dia una veïna m’explicava com una persona gran que viu a un edifici de 5 pisos sense ascensor havia d’ esperar a alguna persona que li volgués fer la compra en tant que la falta d’ascensor l’impedia el mínim de mobilitat.

Aleshores em va venir a la ment la meva àvia, i com es va quedar sense poder sortir de casa per aquesta mancança, també en un 5è pis. Aquest és un simple exemple de polítiques reals de suport a la vida de la gent gran.

Vam demanar al nostre alcalde una reunió amb tots els grups polítics per tal de consensuar una política de suport efectiu a la gent gran i no utilitzar aquests recursos simplement en un dinar.

Bé, la seva contesta en un any ha estat el silenci. El silenci d’aquell que sap que està intentant manipular la voluntat de la gent gran amb un dinar.

Però aquest darrer any ha superat el límit. Convergència i Unió farà aquest dinar, com sempre pagant el nostre ajuntament, en plena campanya per les autonòmiques, perdoneu, abans que ho diguin, la campanya comença el dia 11 a les 12h , el dinar ells el fan el dia 10. És a dir, menys de 20 hores abans.

Estem convençuts que hi haurà gent gran que entendrà que per un mínim d’ètica política no podem jugar a això. Els demanem que per suposat votin el que ells considerin, i que demanin al nostre alcalde que no jugui amb ells, i per què no, que engegui un pla subvencionat pel nostre ajuntament per dotar d’ascensor a la gent gran, tot i que també podríem trobar moltes altres polítiques actives per millorar la vida de la nostra gent gran.

Carta al President de SEAT per ampliar la garantia dels canvis de marxa

2010-07-28T03:45:00.000-07:00

SEAT, President, Sr. James Muir,

Como usted ya sabe el sector del Taxi del Área Metropolitana de Barcelona hace ya muchos años que apuesta por la marca que usted hoy dirige, es más, SEAT es con diferencia la marca de automóviles que tiene una representación más importante en nuestro sector.

En los últimos años especialmente con los modelos Altea y Toledo, de los cuales el sector está haciendo cada mes más una apuesta muy importante por los tipos de motorización de gasolina, modificados a GLP.

De estos últimos modelos son de los que nos están representando un grave problema, no en su mecánica en general pero si en el cambio de marchas, que de una manera reiterada se estropea, parece que debido a un problema de cojinetes.

Dicho problema está por ustedes ya detectado y tienen ya en su disposición un kit de reparación con unos cojinetes reforzados que se aplica cuando falla dicho cambio en los vehículos en garantía pero igualmente esto representa un problema importante.

Primero por la pérdida de horas de trabajo que representa para los profesionales del taxi afectados mientras se realiza la reparación, (aunque hay que reconocer el importante esfuerzo que realiza tanto Auto-Fuber como otros concesionarios para evitar al máximo esta perdida de trabajo) y segundo y todavía más importante por la incerteza de lo que sucederá con dichos cambios una vez agotado el periodo de garantía del vehículo.

Hay que tener en cuenta que hay vehículos que se han tenido que reparar más de una vez, hasta con el kit reforzado de dichos cojinetes.

Para afrontar esto problemas el sector del taxi de Barcelona ha creado una plataforma con el objeto que SEAT garantice estos cambios por un mínimo de 150.000KM desde la modificación con el kit reforzado.

No pretendemos obtener ninguna ventaja adicional, simplemente los kilómetros mínimos que acostumbra a durar un cambio de marchas, en nuestros vehículos.

Tampoco queremos ningún mal para una marca de vehículos que se ha comprometido con nuestro sector desde hace mucho tiempo y de una forma amplia.

Para ellos le solicitamos una reunión para tratar este tema de la forma más rápida posible de manera que podemos dar una solución a esta problemática y a nuestro sector, pare ello le facilitamos un número de teléfono de contacto 600815772

Atentamente.

Pere Vega Sánchez Gregorio Ruiz Toro

Administrador de Taxis Sant Cebria SL

CIF B60876174

Declaracio envers la sentencia del TC contra la soberania popular

2010-06-30T03:30:00.000-07:00

Companys i companyes, ciutadans i ciutadanes de Sant Cebrià,

Com ja sabeu ahir va estar un mal dia per la democràcia al nostre estat, en tant que el tribunal constitucional ha vulnerat la sobirania popular que el poble de Catalunya va exercir en la votació de la nostra llei fonamental. Nosaltres socialistes ,que ens prediquem fills de la revolució francesa que va dipositar la sobirania en el poble, ens hem de trobar avui mancats de democràcia en el nostre estat.

El projecte del PSC no és només socialista sinó també catalanista, el que hem descrit com un reconeixement que el nostre poble és una nació i com a tal s'autodetermina integrant-se en l' estat plurinacional espanyol que hauria de reconèixer el nostre poble com a nació en tant que tenim una història, una cultura , unes institucions, un territori, una població i una identitat pròpia, ni millor ni pitjor que altres. Doncs be, cal reconèixer sincerament que aquest projecte de partit i de nació ha estat desballestat pel tribunal constitucional.

Segons el TC l'estatut no és plenament constitucional , però aquest estatut és la llei fonamental de la qual s'ha dotat el nostre poble en un acte únic de sobirania de decisió dels nostres ciutadans i ciutadanes, per tant el TC ha resolt també que el poble de Catalunya no vol l'actual constitució espanyola tal com ells la interpreten.

Així personalment no puc acceptar la constitució espanyola si comporta com diu el TC que ha de vulnerar la voluntat del poble de Catalunya, per tant en tots els meus actes polítics aniran encaminats a respectar la sobirania del nostre poble per sobre de qualsevol llei o constitució, perquè aquestes les fa el poble mitjançant un exercici democràtic de sobirania, no tot just el contrari.

Amb aquesta declaració, adjunto també la del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, us demano que fem pinya unitària en les accions que es duran a terme tant a Sant Cebrià com a nivell nacional, per això hem demanat al nostre alcalde que convoqui als diferents grups municipals per tal de cercar aquesta unitat d'acció.

Pere Vega

Portatveu del grup municipal del PSC

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT,JOSÉ MONTILLA, AMB MOTIU DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L'ESTATUT

Bona nit, benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.

Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul•lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és l’actitud, la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.

Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.

Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.

No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel•ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.

Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el president del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.

Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el president del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.

Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.

D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.

De treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.

D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en què s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.

Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a president, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de president de la Generalitat.

Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.

Visca Catalunya.

Breu resum de les actuacions municipals arran de la tempesta

2010-03-18T06:10:00.000-07:00

Us faig cinc cèntims de la reunió d’ahir de tots els grups municipals del nostre ajuntament que donarà el contingut a un ple extraordinari que farem el proper dimecres:

Ple suport i reconeixement a tot el personal voluntari i treballadors municipals que varen dedicar el seu esforç a mitigar les conseqüències de la tempesta.

Donar suport els nostres ciutadans en el procés de denuncia i reclamació be a traves del Consell Comarcal o per altres mitjans.

L’ajuntament farà un seguiment acurat dels treballs de Fecsa de manera que el que ara han fet provisional no esdevingui definitiu, igualment amb telefònica en tant que encara hi ha gent sense aquest servei, s’ha demanat que el tècnic de protecció civil es centri en aquestes tasques.

Neteja dels terrenys de l’ajuntament , hem aconseguit que l’alcalde es comprometi a que abans de l’estiu estiguin nets majoritàriament, a nosaltres en hagués agradat un acord mes concloent i que es parles de tots els terrenys , però va argumentar el seu cost, era convenient també aconseguir el consens., també es va comprometre amb els camins.

A part dels contenidors que ja s’han posat excepcionalment per recollir la brossa verda, s’acudirà a la llar d’aquelles persones que tinguin problemes per edat o mobilitat per portar els contenidors, també es cercaran subvencions per neteja el bosc.

L’ajuntament farà complir la normativa estrictament respecta el manteniment dels terrenys amb un termini de temps prudencial.

Des de els servei socials s‘atendran especialment les necessitats de les persones desfavorides per la tempesta.

A traves del Consell Municipal de Urbanitzacions i amb l’aportació especialment dels tècnics d’emergències, es valorarà i es millorarà els procediments d’actuació

En sumarem el manifest dels pobles gironins, que ja habreu seguit per la televisio i la premsa

Es un petit resum, si alguna persona vol mes aclariments ja sabeu que estic a la vostre disposició i també de ben segur la resta de persones que varem participar

Veïns i veïnes del meu poble:

2010-01-15T02:02:00.000-08:00

Ahir em varem trametre la notificació del jutjat per la qual m'han citat com a imputat en diligències prèvies pel tema de l'Hacienda.

El fiscal considera que el permís d'obra del 28 de juny 2006, que vaig votar favorablement per fer un moviment de terres i refer la coberta de la Hacienda, eren obres per a fer un restaurant en sòl no urbanitzable, en tant que posteriorment es permet l’ús de restauració i la Junta de govern local (de la qual era membre, però no vaig votar a favor) els dóna els oportuns permisos per a fer les festes.

Segons el fiscal, jo en data 28 de juny de 2006 ja coneixia que aquelles obres eren per a fer un restaurant perquè existeix, segons ell, un informe previ de l’arquitecte municipal de data 8 d’octubre de 2007.

Està clar que l’informe de l’arquitecte és posterior a la data del permís d’obra i motivat per una inspecció urbanística a petició meva com a portaveu del PSC i del regidor d’ICV de data 20-07-2007. Aquesta petició d´inspecció la demanem degut a què La Hacienda sol·licita un permís per instal·lar un dipòsit de gas i constatem que ho demanen per la cuina del restaurant, el qual també ens oposem.

Aquell permís d'obres del 2006 estava informat positivament per l'arquitecte municipal i el secretari de l'ajuntament, el que vol dir que segons els tècnics complia tota la legalitat.

Ara demostrarem davant del jutge, que vaig votar favorablement per donar permís per un moviment de terres i refer una coberta amb els informes positius dels tècnics, més encara quan les ventades del 2006 havien desfet la coberta que tenien, i que després de la tempesta va caldre la intervenció dels bombers i de la policia per desenrunar.

Igualment, de la reiteració de festes que es varen fer sota l'aixopluc de festes privades amb autorització de la junta de govern local, no varen comptar amb la meva autorització, només amb el vot positiu dels representants de CiU i ERC per això mateix el fiscal no ha demanat la meva imputació per aquest motiu.

Tot això serà més que suficient per a fer prevaler la meva innocència en els fets que el fiscal m'imputa, confio plenament en la decisió que tindrà el jutge i en la justícia en general.

He volgut ser el primer en donar-vos aquesta notícia que per mí i la meva família no és bona ni grata, tampoc pels meus companys i companyes de partit, i segur que per molts i moltes de vosaltres, però estic convençut que només la transparència farà que ens atorgueu la vostra confiança i també així podrem aclarir el meu paper en els fets succeïts i ajudar a la justícia.

Pere Vega
Regidor i Portaveu del grup municipal del PSC

sense escoltar els nostres veïns i veïnes, puja la pressio fiscal en Sant Cebria

2009-10-26T02:30:00.000-07:00

Estic estudiant la proposta d'ordenances fiscal que fa el govern de CiU i ERC, alhora que puja de intensitat el meu mal humor.
A pesar que els nostres ciutadans i ciutadanes han presentat un munt de sugnatures per que no pugi la pressio fiscal en el nostre municipi, ells augmentarant un 10% la taxa de l'escola bressol, i un altre 5% la de la recollida de la brosa, igualment l'IBI tindra un augment aproximat d'altre 10% degut a la revisio catastral , en tant que no han volgut reduir el tipu, d'aquest impost. en poques paraules s'han passat per alla les peticions dels nostres veïns i veïens. Si son els matexos que parlant del dret a decidir ?

No han tingut cap problema en tornar a pujar , el rebut que pagaren moltes families per l'escola bressol. Es el tercer any que porten pujant un 10% anual , un 30% sera el que porten de pujada acumulada en tres anys, des de que el PSC no esta en el govern municipal.

Igualment respecte l'IBI els nostres ciutadans varen demanar que aquest any no pugesi la pressio fiscal degut a l'actual situacio economica que pateixen moltes families, el resultat, indiferencia, tornarem a pagar per el proper any altre 10%mes.

Es la unica forma que coneixen de governar , pujar la pressio fiscal sense tenir en compte la situacio de les families ni tampoc la necesitat d'educar els nostres fills i filles, en poques paraules sense tenir en compte l'importancia de l'educacio i de l'integracio de la dona en el mon laboral, i evidenment sense pensar en la capacitat economica de cada ciutada.

Aixo si el nostre Alcalde no ha pensat en cap moment , com li hem demanat, en que torni al sou que tenia abans de guanyar les eleccions per majoria absoluta i que es el que recomana l'associacio de municipis, nomes es va pujar un 25%, estara ja ara compensat amb el 30% que ha pujat el preu de l'escola bressol ?

El nostre poble es pot quedar sense part de les ajudes de l'estat perquè el govern de CiU no ha comprovat el personal que l’empresa havia de contracta

2009-10-14T10:25:00.000-07:00

En el marc del pla E, s’han enquadrat les ajudes del Fons Estatal d’Inversió Local ( FEIL ) el nostre poble li varen tocar 540.000 € que el govern de CiU i ERC varen destinar a l’ampliació d’espais de l’escola Bressol i a l’obertura de la vegetació a les carreteres d’accés a les urbanitzacions, aquestes fruit de les nostres propostes.

La resta de diners els varen destinar a remodelar un local d´ un privat per ús de la policia local ( inversió de 120.000 € per un contracte a 10 anys ) i fer una ampliació dels vestidors del camp de futbol i aquí és on han sorgit els problemes.

Aquestes obres subvencionades el 100% pel govern Zapatero tenien unes condicions molts clares, entres aquestes que s´havien d´ atorgar a les diferents empreses interessades en funció del número de treballadors propis i contractats de l’atur que aportessin a dites obres.

La missió d’aquest pla era evident , contractar personal de l’atur, ajudar a les empreses i a les corporacions locals amb Inversions que en aquests moments potser no podrien fer.

La condició era que l’ajuntament havia de complir una sèrie de requisits, entre ells, comprovar que realment es dugessin a terme les contractacions de personal que havien ofertat les empreses, abans d’abonar la factura final.

Tots aquests requeriments després són comprovats per l’estat que demana al secretari municipal un certificat com que s’han acomplert aquestes condicions.

Doncs bé, el govern de CiU i ERC han obviat aquesta comprovació, concretament la Junta de govern local ha donat el vist i plau pel pagament de la factura final a una empresa que no ha contractat el personal de l’atur al que estava obligat.

Altra vegada la desídia, la falta d´ interès dels regidors implicats, el d´ urbanisme i el d’hisenda poden comportar que el nostre ajuntament perdi aquestes ajudes si l’estat comprova que no s’han complert les condicions que havia posat per donar aquestes subvencions.

L’obra pujava sobre els 120.000 € dels quals el nostre Ajuntament ja ha cobrat uns 90.000. Ara els resta per cobrar 30.000 € que són els que perillen.

Nosaltres hem fet el que ens pertocava, comprovar els expedients i presentar una moció per intentar clarificar aquestes irregularitats i a la vegada protegir la possible pèrdua d’aquets recursos pel nostre poble a la vegada que hem demanat responsabilitat política.

Per això hem convocat un ple extraordinari junt amb ICV que ja ens han comunicat que es durà a terme el proper dilluns 19 a les 20 h, a continuació un resum de la moció presentada:

Moció per la verificació i l’assumpció de responsabilitats polítiques en les subvencions a rebre del FEIL.
Des d´ aquest grup s’ha comprovat part dels expedients administratius del FEIL, així hem pogut constatar que com mínim, el projecte dels vestidors del camp de futbol no compleix els requisits per a rebre per part del nostre Ajuntament la subvenció de l’estat.
Hem pogut comprovar, que els treballadors contractats de l’atur, han estat des de l’abril fins l ´11 d’agost, quan l’empresa havia ofertat que estarien 7 mesos, el que pot representar que l’administració de l’estat no aboni aquest Ajuntament la subvenció o part de la subvenció d’aquest projecte.
Igualment hem comprovat que l’Ajuntament ja ha abonat la totalitat de l´import de l’obra a aquesta empresa.
Atès que el nostre Ajuntament tenia l’obligació de comprovar el compliment de les condicions de la contractació, d’acord amb les bases del FEIL i això no s’ha fet,

Es proposa a l’ajuntament en Ple, l´ adopció dels següents acords:

PRIMER.- El secretari municipal verificarà i certificarà el compliment de totes les obligacions per part dels contractistes respecte els diferents projectes del FEIL, aclarint si s’escau quin dels requisits no s’han complert. En el cas del projecte en que ja s’ha abonat la totalitat ho farà en un termini màxim d´ una setmana, enviant dit informe a tots els grups municipals. En la resta de projectes abans d’abonar les factures, una vegada fet, igualment enviarà informe a tots els grups municipals.

SEGON.- En el cas que el nostre Ajuntament deixi de rebre alguns dels imports de les subvencions per no haver fet la comprovació de les condicions del contracte d’acord amb les bases del FEIL, es demanarà responsabilitat política al regidor de l’àrea, de manera que el nostre alcalde exigirà la seva dimissió o li retirarà la delegació.

TERCER.- En cas de perjudici econòmic per al nostre poble, i si és possible legalment, es reclamarà l’import deixat de cobrar de la subvenció al regidor responsable de l’àrea que ha incomplert la seva obligació de seguiment del contracte que en canvi ha permès abonar l’import de la darrera factura al contractista.

El decret de tancament de la “ Hacienda paper mullat “

2009-07-31T01:15:00.001-07:00

Com vàrem explicar en el darrer Fem Via, el nostre equip de govern de CiU i ERC finalment va haver d´ acceptar el plantejament que el PSC havia fet ja anys: SI a un pla especial que requalifiqui el terreny rústic i aporti plusvàlua al nostre poble i els serveis adients i NO a un restaurant que pretenia entrar en el catàleg de masies sense ser-ho.

El Conseller Nadal, com no podia ser d’altra manera, ha coincidit amb el nostre plantejament i ha donat per acabat el tema de la masia, així s’ha encetat el procés legal atenent a les nostres peticions per fer un pla especial.

Però mentrestant i en tant que no poden dur a terme l’activitat, el nostre alcalde ha fet l’obra teatral d´ un decret de tancament de l´ activitat, així el dia 3 de juliol signava el decret i el dia 11 en Rocio feia un altre convit a l’Hacienda, altra vegada la legalitat paper mullat.

Síria, Jordània i Palestina, les sensacions d’un viatge per la terra calenta

2009-07-23T04:52:00.000-07:00

Escollir aquesta destinació no va ser fàcil. Vam sopesar els aspectes positius i altres que ens plantejaven dubtes, però que amb el decurs del viatge i ara ja acabat i un xic reposat s’han esvaït completament.

Feia temps que voliem viatjar per aquesta part del mon, poc turística i amb moltes coses per oferir i omplir la nostra curiositat de viatgers, teníem l'agradable record del viatge a Egipte anys enrera. Els nostres dubtes venien per la part de la seguretat d'aquesta zona sempre complicada ja que anavem amb tota la família i pel possible esgotament dels meus fills en especial la Mar que ha fet 6 anys durant el viatge.

He de dir que he acabat plenament satisfet. Ens hem sentit segurs durant tot el viatge sense cap problema, i els nens s’ho han passat prou bé a pesar de la calor i de les matinades, la gent fantàstica i els països sorprenents, en especial m’ha agradat Síria i Jerusalem.

Varem entrar per Amman, la veritat no te gaire per veure, però com ja ho sabíem pels fòrums, varem estar de passada. La primera visita interessant va ser Jerash, i aquí el primer referent per tot el viatge i que encara s’aguditzaria més en Síria, els fantàstics records de cultures passades, pràcticament en estat natural, amb la tristor de veure capitells de columnes mil·lenàries fetes servir com esglaons.

D’aqui ja varem passar a Siria, com sempre en transport públic autocar, taxi o tren. Ara va tocar autostop, bus i taxi, fins arribar a Damasc, la frontera amb Síria, que varem travessar per un pas fronterer secundari. Ens va sembla una xic atrevida l'entrada, sense gaire gent, cap turista, poques indicacions ... tota ella recordava a Espanya unes quantes dècades enrera.

Això si tant en Jordània com en Síria en qualsevol lloc les fotos dels dirigents, siguin monarques o presidents, al costat de la bandera... molt patriotic...

Després de diferents canvis de conductor durant el trajecte (però sense canviar de vehicle) l'últim taxista que ens va portar a l’hotel, com també seria una màxima del viatge no es conexia el camí i va donar una certa volta, el preu ja el portavem tancat i evidenment no li varem voler pagar més del que ja haviem pactat.

El taxi a Siria i Jordania és extremadament econòmic. Com aqui farà trenta anys supleix el tranport públic, i fa servei de taxi compartit i amb rutes fixes a preus ridículs. Pels estrangers la tònica es cobrar-nos aproximadament el doble, tot i així és baratisim. Una anècdota: un taxista ens va cobrar el que marcava el taximetre.

Damasc la ciutat més antiga del mon, com vam llegir en algun cartell totes les ciutats tenen història però a Damasc la història comença. En Damasc el més atraient es el seu zoco, llàstima del seu estat d’abandonament, possiblement des que va deixar de ser dels turcs en el 1917 no s’ha fet res, però tot i aixi és atraient. La mezquita principal és també prou interessant. Passejar per la nit i sopar en un dels terrats dels restaurants de la ciutat ubicats en antigues cases damascenes és per recordar...

Comencem a veure dones amb burka que aniran en augment cap al nord, a la vegada al costat dels burkes també altres dones amb vestimentes més o menys occidentals. Per cert no m’esperava la pell tant clara dels siris i tampoc les dones tant guapes.

D’aqui varem anar cap a Palmira, que em va agradar ? Tot, la sensació més que les runes en concret, la posta de sol, el desert, la sorra, al mig del desert on s'alçava la impressionant capital de la reina Zenobia, l'amable taxista,.....

Després vam partir cap a Crac del Caballers, aqui varem tenir el transport mes incòmode del viatge un bus replet i especialment antic. Quan arribes al castell si fas volar l’imaginació, el veus amb els creuats, et sembla que estas dins de les pel.lícules.

Aqui varem cometre l’error de voler fer un canvi per tal que els nens gaudissin un xic de la platja, varem anar cap a Tartus (un poble turístic que s'omple en dies de festa de la població local). Em va recordar la platja del Poble Nou fa 30 anys, bruta i plena de pedres. Les famílies montaven els seus xiringuitos (amb canyes, parasols,...) preparats per passar el dia, amb la barbacoa, la xixa, ...

Increïble cap dona es banya en tratge de bany- ja no en biquini-, sino totes vestides o aguantant estoïcament la calor. La Julia i l’Estel-la no s’atreveixen, de trencar el costum.

Aleppo, potser la ciutat que més em va agradar, més que Damasc. El zoco molt cuidat com la mateixa ciutat, l’hotel on varem estar era un seguit de cases rehabilitades en el mateix zoco amb patis, fonts, mobles antics,... fantàstic. Quan vam arribar estaven rodant una pel.lícula d'època i erem nosaltres els que semblaven fora de lloc.

Des d'Alepo en tren cap a Damasc i des d'aqui en taxi fins a Maldaba a prop del Monte Nebo ja en Jordània, sis hores de tren i altres en taxi, comptant el lent pas per la frontera, t’adones de la facilitat que representa moure's a la Unió Europea per la inexistència de fronteres interiors.

En Maldaba el més interessant el Mar Mort, una clavada per entrar el complex turístic amb accés al mar i amb piscines. Pel que ens expliquen és pràcticament impossible banyar-se fora d’aquests complexs tant per qüestions de seguretat, estem ja davant de la Palestina ocupada, com per la sal, en sortir de l’aigua necessites imperativament una dutxa.

Els nens varen disfrutar, també van tenir la primera piscina del viatge, ja s’ho mereixien... I al dia següent en taxi cap a Petra...

A les 7 del mati entravem quasi sols a les runes de Petra. L’entrada natural fantàstica a través d'un imponent sikh i de cop... el monument del tresor, com a la pel.lícula d'Indiana, va estar inoblidable, les vistes, també la calor, varem disfrutar. El final la Mar el va fer en ruc i despres amb l’Estel-la en cavall, i també per recordar el reparador bany de la tarda a la piscina despres de tota la calor, esgotats però contents.

Altre vegada canvi radical del viatge, com no teniem prou canviem el final previst relaxant del viatge en el Mar Rojo per la visita a Palestina. Haviem dubtat a l’hora de preparar el viatge i des de casa vam desistir d’entrar-hi pero finalment l'experiència d’altres viatgers amb els que vam coincidir a Petra ens assenyalà el bon camí.

A preparar en un parell d'hores el transport, l’hotel, ...sortim l’endemà. Arribem a la frontera i triguem més en passar a l'altre banda que en arribar-hi..., 6 hores per passar la frontera un pont d'un parell de kilòmetres que separa Jordania i la Palestina ocupada pels soldats israelis. No els agrada la visió del visat siri en els nostres passaports i ens fan passar una bona estona responent preguntes i omplint papers ...

Jerusalem... vius des d'un primer moment les manifestacions de les diferents religions, de les diferents branques del cristianisme, com es creuen obligats a compartir l’esglèsia del Sant Sepulcre. Un cert abandonament d’aquest lloc fantàstic, mai havia vist pintades dins d’una esglesia, falta de seguretat si pensem en les mesures que hem de passar per accedir el mur de les lamentacions o a l'explanada de les mezquites... Inoblidable el mur de les lamentacions, el jueus ortodoxes, les genuflexions, la passió de les diferents creences, les diferències entre els barris jueu, cristià, musulmá i armeni, la presència i vigilància constant dels soldats israelites...

Quina barreja de religions, de creences, quanta història... quantes guerres.

Visita a Betlem, travessem el mur fet pels ocupants, recorda Varsovia i el seu ghetto, indignació. A l’altre costat del mur un taxista ens fa la visita turística. Es cristià i palesti representa la tranquilitat, la serenor, les ganes de pau i enteniment, ens explica com els afecta negativament les accions que es produeixen a Gaza, però ens ensenya les colònies jueves i les torres de contol de l’exèrcit ocupant amb indignació.
Ens diu cada dia fan una casa nova, en dos mesos han construït deu edificis nous que ràpidament s'han omplert de colons jueus que arriben de tot el mon... volen ocupar tota Palestina, pero no ho aconseguiran, ... però per ell els de Gaza també estan tronats, nomes trets i bombes, cal diàleg per retornar a les seves vides. El nostre taxista havia tingut l'oportunitat de quedar-se a EEUU on va estudiar empresarials però la terra, la família ... el van fer tornar.
Ens crida l'atenció el simbol al taxi de prohibit fumar al costat de prohibit portar armes dins del seu taxi...

Tristor, altra vegada indignació, que injusta la resolució de l’ONU que va crear l’estat d’Israel en Palestina, pero caldria almenys que es complís i els palestins tinguessin part de la seva terra.

Discusions apasionades amb el meu fill, he de reconeixer que tanta injustícia em fa sentir profundament antiisraeli o antisemita? Han patit és cert però ara fan quelcom semblant amb el suport dels EEUU.

Varem veure penjada una samarreta, Bush no porta calçotets perquè no li cabrien els ous... EEUU no et preocupis aqui estan els jueus.

A l’esplanada davant del mur de les lamentacions molts grups d’escolars asseguts en rotllanes de l'edat del Pere (14 anys), rebent classes magistrals i aleccionadores de noies i nois soldats poc més grans que l'Estel.la (17 anys) que portaven fusells com si estiguessin de maniobres. Em recorda els grup excursioniste d'escoltes el que jo anava de petit, a diferència però de les armes...

A la Palestina ocupada veus nois i noies jueus molt joves amb fusells pel carrer, els nois segueixen la moda amb els pantalons caiguts com el meu fill, una ma per agafar-se els pantalons i amb l’altre ma agafant el fusell, alguns amb mira telescòpica. Impressionant el mur a la nit de shabat, arribant en autocars des dels diferetns barris de la ciutat o creuant ràpidament el barri àrab en direcció al mur, jueus amb les seves millors gales a la manera ortodoxa, soldats sense deixar les seves armes, ballant, cantant, resant, ... mostrant la seva força i la seva fe.

Bé continuem... Jerusalem i Palestina fantàstica hem tingut molt poc temps, ja tornem ja cap a casa via Amman, però primer un altre cop a passar als tràmits a la frontera, un munt d'hores ara en espera del bus que ens ha de fer el transbord d’un parell de kilometres. Por d’arribar tard a l'altre costat i perdre el vol, és Shabat i els jueus tanquen la frontera a les 12 del migdia... som els últims en passar a l'altre costat esperant a un estranger que recorria el pais en bici...

Ja a casa que bé, sense cap problema, i amb una experiència inoblidable. Ah... finalment la Mònica ha parit un dia abans d’arribar nosaltres, ja podria haver-se esperat un dia! -es queixen els meus fills...

Apassionant el viatge, apassionada la convivència familiar.

El Taxi de Barcelona porta vestit i sabates, Sr. Belmonte.

2009-03-24T03:13:00.001-07:00

El Taxi de Barcelona porta vestit i sabates, Sr. Belmonte.

El seu article publicat en “ El Periodico” del dia 23 de març, ens explica un parell d’anècdotes , diu que va agafar un taxi i el conductor feia servir un GPS (gran error adaptar-se a les noves tecnologies) i que el conductor era eslau ( suposo que li va preguntar la seva nacionalitat o simplement era un dels nous catalans ) i un altre on el professional que conduïa li va preguntar com arribar el seu destí i clar no li va fer cap descompte per la feina informativa que vostè li va fer.

Interessants dites anècdotes, i te especial raó quan diu que el conductor no el sabia portar a un destí que era del centre de Barcelona. D’aquest coneixement exhaustiu del nostre taxi i d’intentar ridiculitzar que la nova norma que no permet examinar-se, per entrar el nostre sector, amb xancletes, conclou que “El servei del Taxi es degrada dia a dia sense que ningú faci res“ e intenta personalitzar segons vostè aquest fracàs en la figura del President del nostre institut i regidor del nostre Ajuntament Paco Narvaez.

Tan malament està que les persones que han de prestar un servei públic es presentin davant de l’administració per a fer un examen correctament vestits de manera que això els serveixi de directiva en la seva futura professió?

Desprès de fer aquesta acusació, de degradació del servei del taxi, jo em pregunto: ha fet vostè els deures ?

En qualsevol treball cal un mínim de rigor de feina ben feta, si és veritat que es pot acompanyar com si d’una amanida es tractés al plat principal d’alguna anècdota.

Ha demanat a l’administració el resultat de les darreres enquestes de satisfacció dels nostres clients ?

Ha tornat a demanar a la nostra administració, l’antiguitat dels vehicles aplicats el servei, des de per exemple el Sr Narvaez es el President de l’Institut del Taxi?

Em reitero, ha preguntat a l’administració si te alguna dada respecte a l’evolució del grau de formació i d’accés a la professió, dels conductors en per exemple les darreres dècades ?

Crec que no ha fet els deures ha omplert la seva columna, això si ràpidament, sense les dades necessàries per donar contingut a les seves afirmacions, ha fet vostè com bé diu un article xancleta.

Li prego per tant que es presenti a examen millor dit a recuperació, això sí com si fora per a ser taxista, amb vestit i sabates.

El taxi de Barcelona avança propostes engrescadores per la seva activitat

2009-03-20T02:20:00.000-07:00

Ahir 19 de març del 2009 vàrem tenir una trobada entre les diferents entitats del sector del taxi de l’àrea metropolitana de Barcelona, que havíem presentat propostes per incentivar econòmicament el sector i l’administració , en concreta amb el gerent de l’ IMET en Miguel Àngel Martin.

En aquesta reunió el primer que va fer l’administració va ser anunciar que formaria unes comissions , i que aquestes estarien formades per una representació de les entitats que han presentat propostes.

En concret se han presentat dos blocs de propostes, unes signades per 3 organitzacions i l’altre per una dotzena, entre elles també els sindicats de classe, el curiós de la proposta de l’administració es que va considerar que haurien de tenir 2 representats cada bloc, tant donava les entitats que representessin

Així ja no es respecta els criteris de la representació legitima en el Consell Català del Taxi, organisme format per un decret de la Generalitat de Catalunya, ni tampoc , com va dir el delegat del GUT, la representació sorgida de les ja passades eleccions del Taxi.

Crec que evidentment es un error no intentar que en el moment d’ abordar assumptes que preocupants a totes les empreses i els treballadors d’aquest sector, no estiguin representades totes les sensibilitats existents, totes elles legitimes.

Simplement intentar justificar la política de blocs determinant que uns representen els autònoms i els altres les empreses, es mes que un error, per aclarir-lo una mica: L’administració considera que el Gremio Unio de Taxistes entitat del taxi formada únicament per autònoms o l’ UGT , CCOO son representats del bloc empresarial i en canvi altre entitat que gestiona una de les flotes de taxis mes gran de l’àrea metropolitana, es una associació d’autònoms.

Igualment en aquesta primera reunió varen existir aspectes positius, per part dels membres del sector, en especial la intervenció del Sr Goñi i Gracia que varen cridar a d’unitat i el diàleg i també la de Bernardo en representació del GUT, en general quasi tots positius, alguna persona es va sortir de segle i va anunciar que sortirien el carrer amb “ lanzas , arcos y flechas “, però be…..

Cal ara treballar i dialogar en allò que ens es comú a tots els interessos del taxistes sense oblidar la responsabilitat social, que tenim en aquest moments d’empènyer a la nostre societat per sortir d’aquesta crisi i en especial amb una atenció acurada el mon dels treballadors, per tant cal esforçar-se per garantir els lloc de treball de totes les persones que hi ha ara en el sector tant sigui en regim d’autònoms com de assalariats, i avançar per que en un futur proper es poguí crear mes llocs de treball

Esperem que l’administració sigui sensible a aquesta premissa i a les inquietuds de les entitats del sector del Taxi, sense oblidar-se de ningú contant amb tots i totes.

Vergonyós

2008-12-29T13:23:00.000-08:00

Sí, estic indignat quan l’equip de govern de CiU i ERC, convoca un ple extraordinari avui 29 de desembre a les 13 h per demà a les 9 del matí. Sí, és vergonyós perquè no creuen en la democràcia, en la capacitat d’altres persones de pensar diferent i d’aportar idees i coneixements a la gestió municipal.

Ens han impossibilitat del tot, i amb tot el descar, poder estudiar l´expedient del que es tractarà demà al ple. L´ajuntament obre de 9 a 14 h i ens envien un mail el dia abans a les 12.55 h (sense cap trucada ni cap altre mitjà), el que ens queda una hora, en el cas que hagis llegit en aquell mateix moment el mail, per apropar-te a l´ajuntament i estudiar l´expedient, és impossible i ho saben. Era la seva intenció? ho han aconseguit.

Quan vaig tenir la responsabilitat de dur a terme el projecte de la construcció de l’escola bressol, es varen fer totes les reunions necessàries amb totes les forces polítiques, fins i tot, les que encara no tenien representació, i amb totes les persones del sector educatiu afectades per tal que de tot això sortís un projecte millorat.

Ara, el menyspreu de CiU respecte als partits de l´ oposició que representen el mateix número de persones que ells, i fins i tot dels sectors educatius implicats, denoten la seva calanya autoritària.

Amb aquesta forma de fer, altra vegada el nostre poble perd, això sí, les seves butxaques continuen guanyant amb uns sous que no es mereixen, però aquest és tot el seu interès per al nostre poble, quina llàstima.

Il•lusionat per el 2009

2008-12-23T23:42:00.000-08:00

Nomes el títol en si ja un repte si tenim en compte l’actual crisi a nivell mundial, i el govern municipal del nostre poble, però en queda quelcom mes important.

Els sentiments, envers les nostres persones estimades, en aquest 2009 hem d’esperar que aquelles persones importants per nosaltres continuïn, trobant-se be i dins del nostre entorn sentimental.

Perquè ens hem d’adonar que la part material de la vida no es el mes important, per sobre estan les persones , els sentiments envers d’elles, cal per tant cercar l’ il•lusió en el 2009 en el nostre interior en els dels nostres sentiments.

Per això us desitjo que us il•lusioneu per aquest 2009, cerqueu en els vostres sentiments la felicitat de les mancances materials

El projecte de ciutadania infantil, engegat amb la positiva il·lusió dels infants.

2008-12-18T04:29:00.001-08:00

La setmana passada, la directora del CEIP El Pi Gros, la de l’escola bressol “ El Rial “, la psicopedagoga del CEMAP, la tècnica de joventut i el cap de policia del nostre poble, ens varen convocar als portaveus dels partits polítics per presentar-nos el projecte.

Aquest pretén que els infants de la nostra població participin a la presa de decisions municipals que tenen que veure amb ells, d’alguna manera, que els grans entenem el seu punt de vista no només mental sinó també físic, com es va dir, amb la visió d’un 1,10 d’alçada.

El projecte no em va sorprendre perquè sabia de les experiències de la Diputació de Barcelona en aquest sentit en altres municipis, fins i tot en els darrers dies de l’anterior legislatura, la Diba va fer una xerrada explicativa, a la que cal dir no vaig poder assistir.

Però el que si em va sorprendre va ser la força i il·lusió de les i els tècnics convocants, a l’espera de comptar amb el suport de tots els partits polítics. Així va ser, per tant comptarem amb un nou projecte que pot ser molt positiu pel nostre poble.

Això no vol dir que pel meu cap no hi hagin boires, però ni tan sols ara les vull esmentar, només vull agrair la il·lusió de les persones que ens varen convocar contagiades de la il·lusió infantil, i que ho varen saber transmetre. Sort i felicitacions.

2008-12-02T10:06:00.000-08:00

He estat temptat d´escriure aquesta article o simplement no fer-ho, és important per la nostra població el que vull expressar o simplement es veurà com una baralla entre polítics?
La meva opció està clara quina ha estat, possiblement a una part de la nostra població no li importi gaire, sabem que cada dia més, l´individualisme fa que les persones ens preocupem d´allò que ens afecta directament, deixant més de banda altres qüestions.

Per tant, jo he escrit aquest article amb fermesa, perquè m´afecta a mi com a persona en la meva moral, espero que a moltes altres també, no ho sé.

En el darrer ple vaig preguntar, amb la màxima suavitat que vaig ser capaç, per una factura emesa per una empresa de Montgat, respecte als anuncis de la festa major, ja sabíem que la factura amagava una feina feta per la empresa de la Regidora Llongarriu, i per tant, com a tal, no pot contractar amb l´ajuntament.

Però la resposta si que em va sorprendre. Sense cap tipus de vergonya, amb tota la sinceritat, cal reconèixer-lo, la regidora va expressar que la feina per la que varen cobrar aproximadament mil euros l´havien fet ella i la seva germana, però que havia sortit més econòmic que l´any passat.

Resulta que l´any passat aquesta feina l´havia fet internament el nostre ajuntament i no existeix cap factura desglossada d´aquesta tasca.

Després de rumiar i rumiar, he necessitat escriure els meus pensaments, seran importants o no per la meva població, però per a mi sí.

Aquesta no pot ser la forma de fer d´un Ajuntament i d´ una regidora que representa legalment i moralment el nostre poble.

Amb quina capacitat moral es veuran aquests regidors per posar multes, per sancionar a altres que incompleixen les normes?

Espero i desitjo que aquest escrit no sigui una càrrega, però si un punt de reflexió moral, que penso és del tot necessari.

Mes per la Fundacio

2008-11-17T07:16:00.000-08:00

Farà quasi tres anys vaig estar per primera vegada a Anapurna, on esta la central de la Fundació Vicente Ferrer, en aquell moment vaig anar amb la meva dona i la Mònica, que te la sort de ser la meva cunyada i companya de grup municipal ah també una mica amiga, ens varen acompanya varies persones mes del nostre Ajuntament com en Juli i en Jordi, aparellador i arquitecte municipals.

En aquella visita em va impressionar la tasca que fa la fundació a tota la província Índia, en especial la maternitat i la nena que tinc apadrinada, des de llavors col·laborem amb la FVF així el nostre ajuntament a traves de la partida del 0.7 va ajudar també amb 6000 E.

L’Any passat vaig tornar , ara acompanyat també dels meus dos fills grans la Estel-la i en Pere, varen quedar també tocats per la tasca que fan en la FVF i hem continuant col·laborant.

Per això aquest any hem tornat a col·laborar en l’acte que s’ha fet el darrer 8 de novembre en el nostre poble per aconseguir diners per la fundació, aquest any hem aconseguit amb el sopar a la vora dels 1700 E, crec que es una molt bona noticia per a ells i també per nosaltres

2008-11-15T10:18:00.001-08:00

Escoltant al Parlament,

Aquest proppassat dimecres 12 de novembre vaig estar de visita en el Parlament , el primer que em va sobta va estar el desplegament que hi havia de mossos a l’espera de la manifestació dels treballadors de Nisan.

Em pensava que estaríem l’hemicicle però el ser un grup tant gran uns 40 ens varen posar a una de les sales de comissions on varem poder seguir el debat pel el circuit de televisió.

Desprès acompanyats de un Diputat varem fer la visita el Parlament, em va suspendre l’edifici, es magnífic, desprès de parlar amb diferents Consellers ens va atendre la Carme Valls, portaveu adjunta del nostre grup.

Em va agradar el seu estil, molt propera, finalment ens va venir a saludar un moment el President Montilla , he de dir que el que mes em va impressionar es l’edifici, organitzarem un dia des de la nostre agrupació una visita col·lectiva , val la pena.

Frustacio

2008-11-11T01:45:00.000-08:00

Frustració.

Així m’he sentit desprès del ple d’ahir, pels que no ho sabeu soc el portaveu del grup del PSC el meu municipi, desprès de 4 hores on els diferents regidors ens varen explicar el que estaven fent, o millor dit alguns d’ells varen repetir el que els havien preparat els tècnics, sense pràcticament saber el que estaven explicant.

Però el pitjor va esser a l’hora de les preguntes, simplement la meva impressió va estar de total apatia del govern municipal.

Quan lis preguntes per quines mesures prendran per equilibrar el pressupost degut a la falta d’ingressos, la seva resposta es que ja veuran, a falta de un mes per tancar l’exercici i el pressupost, sembla que estarem abocats que per primera vegada a l’historia tindrem que fer un pla de sanejament, una eina semblant a una empresa que ha entrar en crisi.

La resposta de l’alcalde que possiblement si, però que també hi hauran altres ajuntaments en la mateixa posició, la nostre resposta mal de muchos consuelo de tontos.

Igualment quan resulta que hi ha una factura per a fer les gestions de publicitat de la festa major, d’una empresa de Montgat la regidora Llonagarriu ens diu que la feina la ha fet la seva germana i ella mateixa, però que ho han fet a millor preu que l’empresa que ho va fer l’any passat, o sigui que facturen a traves d’altre empresa en tant que la regidora no pot contractar amb l’ajuntament.

Que mes….quan preguntem el regidor Portero com s’han pagat uns cursets a unes persones que no coneixem, la seva resposta es que “ era una aposta per aquelles persones “ resulta que no tenen cap relació laboral amb el nostre Ajuntament, no se ha fet cap convocatòria publica per que altres persones puguin accedir, simplement s’ha fet a dit, la seva resposta sisisisisisisisisi.

Així sense entrar en mes detalls ……frustració per tanta prepotència e incompetència, ah si finalment ens varen demanar la nostre opinió respecte a gastar uns 1000 E en el sopar de Nadal que es fa els treballadors, pensen que potser s’ho paguin ells mateixos

aquest primer...poc a poc

2008-11-10T07:31:00.000-08:00

Aquest primer missatge,

Vull començar aquest bloc amb l’idea que serveixi per coneixes millor , però no simplement com una forma d’escriure, en solitari, si no a l’espera de rebre les paraules d’aquells que ara estan llegint aquest missatge.
Això es quasi una prova, però prometo millora, l’historia continuarà