Declaracio envers la sentencia del TC contra la soberania popular

Companys i companyes, ciutadans i ciutadanes de Sant Cebrià,



Com ja sabeu ahir va estar un mal dia per la democràcia al nostre estat, en tant que el tribunal constitucional ha vulnerat la sobirania popular que el poble de Catalunya va exercir en la votació de la nostra llei fonamental. Nosaltres socialistes ,que ens prediquem fills de la revolució francesa que va dipositar la sobirania en el poble, ens hem de trobar avui mancats de democràcia en el nostre estat.



El projecte del PSC no és només socialista sinó també catalanista, el que hem descrit com un reconeixement que el nostre poble és una nació i com a tal s'autodetermina integrant-se en l' estat plurinacional espanyol que hauria de reconèixer el nostre poble com a nació en tant que tenim una història, una cultura , unes institucions, un territori, una població i una identitat pròpia, ni millor ni pitjor que altres. Doncs be, cal reconèixer sincerament que aquest projecte de partit i de nació ha estat desballestat pel tribunal constitucional.



Segons el TC l'estatut no és plenament constitucional , però aquest estatut és la llei fonamental de la qual s'ha dotat el nostre poble en un acte únic de sobirania de decisió dels nostres ciutadans i ciutadanes, per tant el TC ha resolt també que el poble de Catalunya no vol l'actual constitució espanyola tal com ells la interpreten.



Així personalment no puc acceptar la constitució espanyola si comporta com diu el TC que ha de vulnerar la voluntat del poble de Catalunya, per tant en tots els meus actes polítics aniran encaminats a respectar la sobirania del nostre poble per sobre de qualsevol llei o constitució, perquè aquestes les fa el poble mitjançant un exercici democràtic de sobirania, no tot just el contrari.



Amb aquesta declaració, adjunto també la del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, us demano que fem pinya unitària en les accions que es duran a terme tant a Sant Cebrià com a nivell nacional, per això hem demanat al nostre alcalde que convoqui als diferents grups municipals per tal de cercar aquesta unitat d'acció.



Pere Vega

Portatveu del grup municipal del PSC

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT,JOSÉ MONTILLA, AMB MOTIU DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L'ESTATUT





Bona nit, benvolguts conciutadans,



Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.



Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.



La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.



La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.



L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul•lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.



El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.



El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.



Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és l’actitud, la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.



Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.



Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.



Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.



Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.



No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.



No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.



Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel•ligència.



Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.



Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el president del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.



A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.



Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.



Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.



Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.



Quart.- He parlat amb el president del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.



Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.





I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.



Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.



Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:



Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.



L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.



Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.



L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.



Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.



De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.



De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.



D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.



De treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.



D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.



Tot això no serà fàcil.



No us vull enganyar.



Tots sabem que vivim temps difícils en què s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.



Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.



No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.



Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.



Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.



Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.



Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.



La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.



Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.



Mentrestant, jo, com a president, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.



Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de president de la Generalitat.



Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.



Visca Catalunya.

Breu resum de les actuacions municipals arran de la tempesta

Us faig cinc cèntims de la reunió d’ahir de tots els grups municipals del nostre ajuntament que donarà el contingut a un ple extraordinari que farem el proper dimecres:

Ple suport i reconeixement a tot el personal voluntari i treballadors municipals que varen dedicar el seu esforç a mitigar les conseqüències de la tempesta.

Donar suport els nostres ciutadans en el procés de denuncia i reclamació be a traves del Consell Comarcal o per altres mitjans.

L’ajuntament farà un seguiment acurat dels treballs de Fecsa de manera que el que ara han fet provisional no esdevingui definitiu, igualment amb telefònica en tant que encara hi ha gent sense aquest servei, s’ha demanat que el tècnic de protecció civil es centri en aquestes tasques.

Neteja dels terrenys de l’ajuntament , hem aconseguit que l’alcalde es comprometi a que abans de l’estiu estiguin nets majoritàriament, a nosaltres en hagués agradat un acord mes concloent i que es parles de tots els terrenys , però va argumentar el seu cost, era convenient també aconseguir el consens., també es va comprometre amb els camins.

A part dels contenidors que ja s’han posat excepcionalment per recollir la brossa verda, s’acudirà a la llar d’aquelles persones que tinguin problemes per edat o mobilitat per portar els contenidors, també es cercaran subvencions per neteja el bosc.

L’ajuntament farà complir la normativa estrictament respecta el manteniment dels terrenys amb un termini de temps prudencial.

Des de els servei socials s‘atendran especialment les necessitats de les persones desfavorides per la tempesta.

A traves del Consell Municipal de Urbanitzacions i amb l’aportació especialment dels tècnics d’emergències, es valorarà i es millorarà els procediments d’actuació

En sumarem el manifest dels pobles gironins, que ja habreu seguit per la televisio i la premsa

Es un petit resum, si alguna persona vol mes aclariments ja sabeu que estic a la vostre disposició i també de ben segur la resta de persones que varem participar

Veïns i veïnes del meu poble:

Ahir em varem trametre la notificació del jutjat per la qual m'han citat com a imputat en diligències prèvies pel tema de l'Hacienda.

El fiscal considera que el permís d'obra del 28 de juny 2006, que vaig votar favorablement per fer un moviment de terres i refer la coberta de la Hacienda, eren obres per a fer un restaurant en sòl no urbanitzable, en tant que posteriorment es permet l’ús de restauració i la Junta de govern local (de la qual era membre, però no vaig votar a favor) els dóna els oportuns permisos per a fer les festes.

Segons el fiscal, jo en data 28 de juny de 2006 ja coneixia que aquelles obres eren per a fer un restaurant perquè existeix, segons ell, un informe previ de l’arquitecte municipal de data 8 d’octubre de 2007.

Està clar que l’informe de l’arquitecte és posterior a la data del permís d’obra i motivat per una inspecció urbanística a petició meva com a portaveu del PSC i del regidor d’ICV de data 20-07-2007. Aquesta petició d´inspecció la demanem degut a què La Hacienda sol·licita un permís per instal·lar un dipòsit de gas i constatem que ho demanen per la cuina del restaurant, el qual també ens oposem.

Aquell permís d'obres del 2006 estava informat positivament per l'arquitecte municipal i el secretari de l'ajuntament, el que vol dir que segons els tècnics complia tota la legalitat.

Ara demostrarem davant del jutge, que vaig votar favorablement per donar permís per un moviment de terres i refer una coberta amb els informes positius dels tècnics, més encara quan les ventades del 2006 havien desfet la coberta que tenien, i que després de la tempesta va caldre la intervenció dels bombers i de la policia per desenrunar.

Igualment, de la reiteració de festes que es varen fer sota l'aixopluc de festes privades amb autorització de la junta de govern local, no varen comptar amb la meva autorització, només amb el vot positiu dels representants de CiU i ERC per això mateix el fiscal no ha demanat la meva imputació per aquest motiu.

Tot això serà més que suficient per a fer prevaler la meva innocència en els fets que el fiscal m'imputa, confio plenament en la decisió que tindrà el jutge i en la justícia en general.

He volgut ser el primer en donar-vos aquesta notícia que per mí i la meva família no és bona ni grata, tampoc pels meus companys i companyes de partit, i segur que per molts i moltes de vosaltres, però estic convençut que només la transparència farà que ens atorgueu la vostra confiança i també així podrem aclarir el meu paper en els fets succeïts i ajudar a la justícia.

Pere Vega
Regidor i Portaveu del grup municipal del PSC

sense escoltar els nostres veïns i veïnes, puja la pressio fiscal en Sant Cebria

Estic estudiant la proposta d'ordenances fiscal que fa el govern de CiU i ERC, alhora que puja de intensitat el meu mal humor.
A pesar que els nostres ciutadans i ciutadanes han presentat un munt de sugnatures per que no pugi la pressio fiscal en el nostre municipi, ells augmentarant un 10% la taxa de l'escola bressol, i un altre 5% la de la recollida de la brosa, igualment l'IBI tindra un augment aproximat d'altre 10% degut a la revisio catastral , en tant que no han volgut reduir el tipu, d'aquest impost. en poques paraules s'han passat per alla les peticions dels nostres veïns i veïens. Si son els matexos que parlant del dret a decidir ?

No han tingut cap problema en tornar a pujar , el rebut que pagaren moltes families per l'escola bressol. Es el tercer any que porten pujant un 10% anual , un 30% sera el que porten de pujada acumulada en tres anys, des de que el PSC no esta en el govern municipal.

Igualment respecte l'IBI els nostres ciutadans varen demanar que aquest any no pugesi la pressio fiscal degut a l'actual situacio economica que pateixen moltes families, el resultat, indiferencia, tornarem a pagar per el proper any altre 10%mes.

Es la unica forma que coneixen de governar , pujar la pressio fiscal sense tenir en compte la situacio de les families ni tampoc la necesitat d'educar els nostres fills i filles, en poques paraules sense tenir en compte l'importancia de l'educacio i de l'integracio de la dona en el mon laboral, i evidenment sense pensar en la capacitat economica de cada ciutada.

Aixo si el nostre Alcalde no ha pensat en cap moment , com li hem demanat, en que torni al sou que tenia abans de guanyar les eleccions per majoria absoluta i que es el que recomana l'associacio de municipis, nomes es va pujar un 25%, estara ja ara compensat amb el 30% que ha pujat el preu de l'escola bressol ?

El nostre poble es pot quedar sense part de les ajudes de l'estat perquè el govern de CiU no ha comprovat el personal que l’empresa havia de contracta

En el marc del pla E, s’han enquadrat les ajudes del Fons Estatal d’Inversió Local ( FEIL ) el nostre poble li varen tocar 540.000 € que el govern de CiU i ERC varen destinar a l’ampliació d’espais de l’escola Bressol i a l’obertura de la vegetació a les carreteres d’accés a les urbanitzacions, aquestes fruit de les nostres propostes.

La resta de diners els varen destinar a remodelar un local d´ un privat per ús de la policia local ( inversió de 120.000 € per un contracte a 10 anys ) i fer una ampliació dels vestidors del camp de futbol i aquí és on han sorgit els problemes.

Aquestes obres subvencionades el 100% pel govern Zapatero tenien unes condicions molts clares, entres aquestes que s´havien d´ atorgar a les diferents empreses interessades en funció del número de treballadors propis i contractats de l’atur que aportessin a dites obres.

La missió d’aquest pla era evident , contractar personal de l’atur, ajudar a les empreses i a les corporacions locals amb Inversions que en aquests moments potser no podrien fer.

La condició era que l’ajuntament havia de complir una sèrie de requisits, entre ells, comprovar que realment es dugessin a terme les contractacions de personal que havien ofertat les empreses, abans d’abonar la factura final.

Tots aquests requeriments després són comprovats per l’estat que demana al secretari municipal un certificat com que s’han acomplert aquestes condicions.

Doncs bé, el govern de CiU i ERC han obviat aquesta comprovació, concretament la Junta de govern local ha donat el vist i plau pel pagament de la factura final a una empresa que no ha contractat el personal de l’atur al que estava obligat.

Altra vegada la desídia, la falta d´ interès dels regidors implicats, el d´ urbanisme i el d’hisenda poden comportar que el nostre ajuntament perdi aquestes ajudes si l’estat comprova que no s’han complert les condicions que havia posat per donar aquestes subvencions.

L’obra pujava sobre els 120.000 € dels quals el nostre Ajuntament ja ha cobrat uns 90.000. Ara els resta per cobrar 30.000 € que són els que perillen.

Nosaltres hem fet el que ens pertocava, comprovar els expedients i presentar una moció per intentar clarificar aquestes irregularitats i a la vegada protegir la possible pèrdua d’aquets recursos pel nostre poble a la vegada que hem demanat responsabilitat política.

Per això hem convocat un ple extraordinari junt amb ICV que ja ens han comunicat que es durà a terme el proper dilluns 19 a les 20 h, a continuació un resum de la moció presentada:

Moció per la verificació i l’assumpció de responsabilitats polítiques en les subvencions a rebre del FEIL.
Des d´ aquest grup s’ha comprovat part dels expedients administratius del FEIL, així hem pogut constatar que com mínim, el projecte dels vestidors del camp de futbol no compleix els requisits per a rebre per part del nostre Ajuntament la subvenció de l’estat.
Hem pogut comprovar, que els treballadors contractats de l’atur, han estat des de l’abril fins l ´11 d’agost, quan l’empresa havia ofertat que estarien 7 mesos, el que pot representar que l’administració de l’estat no aboni aquest Ajuntament la subvenció o part de la subvenció d’aquest projecte.
Igualment hem comprovat que l’Ajuntament ja ha abonat la totalitat de l´import de l’obra a aquesta empresa.
Atès que el nostre Ajuntament tenia l’obligació de comprovar el compliment de les condicions de la contractació, d’acord amb les bases del FEIL i això no s’ha fet,

Es proposa a l’ajuntament en Ple, l´ adopció dels següents acords:

PRIMER.- El secretari municipal verificarà i certificarà el compliment de totes les obligacions per part dels contractistes respecte els diferents projectes del FEIL, aclarint si s’escau quin dels requisits no s’han complert. En el cas del projecte en que ja s’ha abonat la totalitat ho farà en un termini màxim d´ una setmana, enviant dit informe a tots els grups municipals. En la resta de projectes abans d’abonar les factures, una vegada fet, igualment enviarà informe a tots els grups municipals.

SEGON.- En el cas que el nostre Ajuntament deixi de rebre alguns dels imports de les subvencions per no haver fet la comprovació de les condicions del contracte d’acord amb les bases del FEIL, es demanarà responsabilitat política al regidor de l’àrea, de manera que el nostre alcalde exigirà la seva dimissió o li retirarà la delegació.

TERCER.- En cas de perjudici econòmic per al nostre poble, i si és possible legalment, es reclamarà l’import deixat de cobrar de la subvenció al regidor responsable de l’àrea que ha incomplert la seva obligació de seguiment del contracte que en canvi ha permès abonar l’import de la darrera factura al contractista.

El decret de tancament de la “ Hacienda paper mullat “

Com vàrem explicar en el darrer Fem Via, el nostre equip de govern de CiU i ERC finalment va haver d´ acceptar el plantejament que el PSC havia fet ja anys: SI a un pla especial que requalifiqui el terreny rústic i aporti plusvàlua al nostre poble i els serveis adients i NO a un restaurant que pretenia entrar en el catàleg de masies sense ser-ho.

El Conseller Nadal, com no podia ser d’altra manera, ha coincidit amb el nostre plantejament i ha donat per acabat el tema de la masia, així s’ha encetat el procés legal atenent a les nostres peticions per fer un pla especial.

Però mentrestant i en tant que no poden dur a terme l’activitat, el nostre alcalde ha fet l’obra teatral d´ un decret de tancament de l´ activitat, així el dia 3 de juliol signava el decret i el dia 11 en Rocio feia un altre convit a l’Hacienda, altra vegada la legalitat paper mullat.

Síria, Jordània i Palestina, les sensacions d’un viatge per la terra calenta

Escollir aquesta destinació no va ser fàcil. Vam sopesar els aspectes positius i altres que ens plantejaven dubtes, però que amb el decurs del viatge i ara ja acabat i un xic reposat s’han esvaït completament.

Feia temps que voliem viatjar per aquesta part del mon, poc turística i amb moltes coses per oferir i omplir la nostra curiositat de viatgers, teníem l'agradable record del viatge a Egipte anys enrera. Els nostres dubtes venien per la part de la seguretat d'aquesta zona sempre complicada ja que anavem amb tota la família i pel possible esgotament dels meus fills en especial la Mar que ha fet 6 anys durant el viatge.

He de dir que he acabat plenament satisfet. Ens hem sentit segurs durant tot el viatge sense cap problema, i els nens s’ho han passat prou bé a pesar de la calor i de les matinades, la gent fantàstica i els països sorprenents, en especial m’ha agradat Síria i Jerusalem.

Varem entrar per Amman, la veritat no te gaire per veure, però com ja ho sabíem pels fòrums, varem estar de passada. La primera visita interessant va ser Jerash, i aquí el primer referent per tot el viatge i que encara s’aguditzaria més en Síria, els fantàstics records de cultures passades, pràcticament en estat natural, amb la tristor de veure capitells de columnes mil·lenàries fetes servir com esglaons.

D’aqui ja varem passar a Siria, com sempre en transport públic autocar, taxi o tren. Ara va tocar autostop, bus i taxi, fins arribar a Damasc, la frontera amb Síria, que varem travessar per un pas fronterer secundari. Ens va sembla una xic atrevida l'entrada, sense gaire gent, cap turista, poques indicacions ... tota ella recordava a Espanya unes quantes dècades enrera.

Això si tant en Jordània com en Síria en qualsevol lloc les fotos dels dirigents, siguin monarques o presidents, al costat de la bandera... molt patriotic...

Després de diferents canvis de conductor durant el trajecte (però sense canviar de vehicle) l'últim taxista que ens va portar a l’hotel, com també seria una màxima del viatge no es conexia el camí i va donar una certa volta, el preu ja el portavem tancat i evidenment no li varem voler pagar més del que ja haviem pactat.

El taxi a Siria i Jordania és extremadament econòmic. Com aqui farà trenta anys supleix el tranport públic, i fa servei de taxi compartit i amb rutes fixes a preus ridículs. Pels estrangers la tònica es cobrar-nos aproximadament el doble, tot i així és baratisim. Una anècdota: un taxista ens va cobrar el que marcava el taximetre.

Damasc la ciutat més antiga del mon, com vam llegir en algun cartell totes les ciutats tenen història però a Damasc la història comença. En Damasc el més atraient es el seu zoco, llàstima del seu estat d’abandonament, possiblement des que va deixar de ser dels turcs en el 1917 no s’ha fet res, però tot i aixi és atraient. La mezquita principal és també prou interessant. Passejar per la nit i sopar en un dels terrats dels restaurants de la ciutat ubicats en antigues cases damascenes és per recordar...

Comencem a veure dones amb burka que aniran en augment cap al nord, a la vegada al costat dels burkes també altres dones amb vestimentes més o menys occidentals. Per cert no m’esperava la pell tant clara dels siris i tampoc les dones tant guapes.

D’aqui varem anar cap a Palmira, que em va agradar ? Tot, la sensació més que les runes en concret, la posta de sol, el desert, la sorra, al mig del desert on s'alçava la impressionant capital de la reina Zenobia, l'amable taxista,.....

Després vam partir cap a Crac del Caballers, aqui varem tenir el transport mes incòmode del viatge un bus replet i especialment antic. Quan arribes al castell si fas volar l’imaginació, el veus amb els creuats, et sembla que estas dins de les pel.lícules.

Aqui varem cometre l’error de voler fer un canvi per tal que els nens gaudissin un xic de la platja, varem anar cap a Tartus (un poble turístic que s'omple en dies de festa de la població local). Em va recordar la platja del Poble Nou fa 30 anys, bruta i plena de pedres. Les famílies montaven els seus xiringuitos (amb canyes, parasols,...) preparats per passar el dia, amb la barbacoa, la xixa, ...

Increïble cap dona es banya en tratge de bany- ja no en biquini-, sino totes vestides o aguantant estoïcament la calor. La Julia i l’Estel-la no s’atreveixen, de trencar el costum.

Aleppo, potser la ciutat que més em va agradar, més que Damasc. El zoco molt cuidat com la mateixa ciutat, l’hotel on varem estar era un seguit de cases rehabilitades en el mateix zoco amb patis, fonts, mobles antics,... fantàstic. Quan vam arribar estaven rodant una pel.lícula d'època i erem nosaltres els que semblaven fora de lloc.

Des d'Alepo en tren cap a Damasc i des d'aqui en taxi fins a Maldaba a prop del Monte Nebo ja en Jordània, sis hores de tren i altres en taxi, comptant el lent pas per la frontera, t’adones de la facilitat que representa moure's a la Unió Europea per la inexistència de fronteres interiors.

En Maldaba el més interessant el Mar Mort, una clavada per entrar el complex turístic amb accés al mar i amb piscines. Pel que ens expliquen és pràcticament impossible banyar-se fora d’aquests complexs tant per qüestions de seguretat, estem ja davant de la Palestina ocupada, com per la sal, en sortir de l’aigua necessites imperativament una dutxa.

Els nens varen disfrutar, també van tenir la primera piscina del viatge, ja s’ho mereixien... I al dia següent en taxi cap a Petra...


A les 7 del mati entravem quasi sols a les runes de Petra. L’entrada natural fantàstica a través d'un imponent sikh i de cop... el monument del tresor, com a la pel.lícula d'Indiana, va estar inoblidable, les vistes, també la calor, varem disfrutar. El final la Mar el va fer en ruc i despres amb l’Estel-la en cavall, i també per recordar el reparador bany de la tarda a la piscina despres de tota la calor, esgotats però contents.

Altre vegada canvi radical del viatge, com no teniem prou canviem el final previst relaxant del viatge en el Mar Rojo per la visita a Palestina. Haviem dubtat a l’hora de preparar el viatge i des de casa vam desistir d’entrar-hi pero finalment l'experiència d’altres viatgers amb els que vam coincidir a Petra ens assenyalà el bon camí.

A preparar en un parell d'hores el transport, l’hotel, ...sortim l’endemà. Arribem a la frontera i triguem més en passar a l'altre banda que en arribar-hi..., 6 hores per passar la frontera un pont d'un parell de kilòmetres que separa Jordania i la Palestina ocupada pels soldats israelis. No els agrada la visió del visat siri en els nostres passaports i ens fan passar una bona estona responent preguntes i omplint papers ...

Jerusalem... vius des d'un primer moment les manifestacions de les diferents religions, de les diferents branques del cristianisme, com es creuen obligats a compartir l’esglèsia del Sant Sepulcre. Un cert abandonament d’aquest lloc fantàstic, mai havia vist pintades dins d’una esglesia, falta de seguretat si pensem en les mesures que hem de passar per accedir el mur de les lamentacions o a l'explanada de les mezquites... Inoblidable el mur de les lamentacions, el jueus ortodoxes, les genuflexions, la passió de les diferents creences, les diferències entre els barris jueu, cristià, musulmá i armeni, la presència i vigilància constant dels soldats israelites...

Quina barreja de religions, de creences, quanta història... quantes guerres.

Visita a Betlem, travessem el mur fet pels ocupants, recorda Varsovia i el seu ghetto, indignació. A l’altre costat del mur un taxista ens fa la visita turística. Es cristià i palesti representa la tranquilitat, la serenor, les ganes de pau i enteniment, ens explica com els afecta negativament les accions que es produeixen a Gaza, però ens ensenya les colònies jueves i les torres de contol de l’exèrcit ocupant amb indignació.
Ens diu cada dia fan una casa nova, en dos mesos han construït deu edificis nous que ràpidament s'han omplert de colons jueus que arriben de tot el mon... volen ocupar tota Palestina, pero no ho aconseguiran, ... però per ell els de Gaza també estan tronats, nomes trets i bombes, cal diàleg per retornar a les seves vides. El nostre taxista havia tingut l'oportunitat de quedar-se a EEUU on va estudiar empresarials però la terra, la família ... el van fer tornar.
Ens crida l'atenció el simbol al taxi de prohibit fumar al costat de prohibit portar armes dins del seu taxi...

Tristor, altra vegada indignació, que injusta la resolució de l’ONU que va crear l’estat d’Israel en Palestina, pero caldria almenys que es complís i els palestins tinguessin part de la seva terra.

Discusions apasionades amb el meu fill, he de reconeixer que tanta injustícia em fa sentir profundament antiisraeli o antisemita? Han patit és cert però ara fan quelcom semblant amb el suport dels EEUU.

Varem veure penjada una samarreta, Bush no porta calçotets perquè no li cabrien els ous... EEUU no et preocupis aqui estan els jueus.

A l’esplanada davant del mur de les lamentacions molts grups d’escolars asseguts en rotllanes de l'edat del Pere (14 anys), rebent classes magistrals i aleccionadores de noies i nois soldats poc més grans que l'Estel.la (17 anys) que portaven fusells com si estiguessin de maniobres. Em recorda els grup excursioniste d'escoltes el que jo anava de petit, a diferència però de les armes...

A la Palestina ocupada veus nois i noies jueus molt joves amb fusells pel carrer, els nois segueixen la moda amb els pantalons caiguts com el meu fill, una ma per agafar-se els pantalons i amb l’altre ma agafant el fusell, alguns amb mira telescòpica. Impressionant el mur a la nit de shabat, arribant en autocars des dels diferetns barris de la ciutat o creuant ràpidament el barri àrab en direcció al mur, jueus amb les seves millors gales a la manera ortodoxa, soldats sense deixar les seves armes, ballant, cantant, resant, ... mostrant la seva força i la seva fe.

Bé continuem... Jerusalem i Palestina fantàstica hem tingut molt poc temps, ja tornem ja cap a casa via Amman, però primer un altre cop a passar als tràmits a la frontera, un munt d'hores ara en espera del bus que ens ha de fer el transbord d’un parell de kilometres. Por d’arribar tard a l'altre costat i perdre el vol, és Shabat i els jueus tanquen la frontera a les 12 del migdia... som els últims en passar a l'altre costat esperant a un estranger que recorria el pais en bici...

Ja a casa que bé, sense cap problema, i amb una experiència inoblidable. Ah... finalment la Mònica ha parit un dia abans d’arribar nosaltres, ja podria haver-se esperat un dia! -es queixen els meus fills...

Apassionant el viatge, apassionada la convivència familiar.