sense escoltar els nostres veïns i veïnes, puja la pressio fiscal en Sant Cebria

Estic estudiant la proposta d'ordenances fiscal que fa el govern de CiU i ERC, alhora que puja de intensitat el meu mal humor.
A pesar que els nostres ciutadans i ciutadanes han presentat un munt de sugnatures per que no pugi la pressio fiscal en el nostre municipi, ells augmentarant un 10% la taxa de l'escola bressol, i un altre 5% la de la recollida de la brosa, igualment l'IBI tindra un augment aproximat d'altre 10% degut a la revisio catastral , en tant que no han volgut reduir el tipu, d'aquest impost. en poques paraules s'han passat per alla les peticions dels nostres veïns i veïens. Si son els matexos que parlant del dret a decidir ?

No han tingut cap problema en tornar a pujar , el rebut que pagaren moltes families per l'escola bressol. Es el tercer any que porten pujant un 10% anual , un 30% sera el que porten de pujada acumulada en tres anys, des de que el PSC no esta en el govern municipal.

Igualment respecte l'IBI els nostres ciutadans varen demanar que aquest any no pugesi la pressio fiscal degut a l'actual situacio economica que pateixen moltes families, el resultat, indiferencia, tornarem a pagar per el proper any altre 10%mes.

Es la unica forma que coneixen de governar , pujar la pressio fiscal sense tenir en compte la situacio de les families ni tampoc la necesitat d'educar els nostres fills i filles, en poques paraules sense tenir en compte l'importancia de l'educacio i de l'integracio de la dona en el mon laboral, i evidenment sense pensar en la capacitat economica de cada ciutada.

Aixo si el nostre Alcalde no ha pensat en cap moment , com li hem demanat, en que torni al sou que tenia abans de guanyar les eleccions per majoria absoluta i que es el que recomana l'associacio de municipis, nomes es va pujar un 25%, estara ja ara compensat amb el 30% que ha pujat el preu de l'escola bressol ?

El nostre poble es pot quedar sense part de les ajudes de l'estat perquè el govern de CiU no ha comprovat el personal que l’empresa havia de contracta

En el marc del pla E, s’han enquadrat les ajudes del Fons Estatal d’Inversió Local ( FEIL ) el nostre poble li varen tocar 540.000 € que el govern de CiU i ERC varen destinar a l’ampliació d’espais de l’escola Bressol i a l’obertura de la vegetació a les carreteres d’accés a les urbanitzacions, aquestes fruit de les nostres propostes.

La resta de diners els varen destinar a remodelar un local d´ un privat per ús de la policia local ( inversió de 120.000 € per un contracte a 10 anys ) i fer una ampliació dels vestidors del camp de futbol i aquí és on han sorgit els problemes.

Aquestes obres subvencionades el 100% pel govern Zapatero tenien unes condicions molts clares, entres aquestes que s´havien d´ atorgar a les diferents empreses interessades en funció del número de treballadors propis i contractats de l’atur que aportessin a dites obres.

La missió d’aquest pla era evident , contractar personal de l’atur, ajudar a les empreses i a les corporacions locals amb Inversions que en aquests moments potser no podrien fer.

La condició era que l’ajuntament havia de complir una sèrie de requisits, entre ells, comprovar que realment es dugessin a terme les contractacions de personal que havien ofertat les empreses, abans d’abonar la factura final.

Tots aquests requeriments després són comprovats per l’estat que demana al secretari municipal un certificat com que s’han acomplert aquestes condicions.

Doncs bé, el govern de CiU i ERC han obviat aquesta comprovació, concretament la Junta de govern local ha donat el vist i plau pel pagament de la factura final a una empresa que no ha contractat el personal de l’atur al que estava obligat.

Altra vegada la desídia, la falta d´ interès dels regidors implicats, el d´ urbanisme i el d’hisenda poden comportar que el nostre ajuntament perdi aquestes ajudes si l’estat comprova que no s’han complert les condicions que havia posat per donar aquestes subvencions.

L’obra pujava sobre els 120.000 € dels quals el nostre Ajuntament ja ha cobrat uns 90.000. Ara els resta per cobrar 30.000 € que són els que perillen.

Nosaltres hem fet el que ens pertocava, comprovar els expedients i presentar una moció per intentar clarificar aquestes irregularitats i a la vegada protegir la possible pèrdua d’aquets recursos pel nostre poble a la vegada que hem demanat responsabilitat política.

Per això hem convocat un ple extraordinari junt amb ICV que ja ens han comunicat que es durà a terme el proper dilluns 19 a les 20 h, a continuació un resum de la moció presentada:

Moció per la verificació i l’assumpció de responsabilitats polítiques en les subvencions a rebre del FEIL.
Des d´ aquest grup s’ha comprovat part dels expedients administratius del FEIL, així hem pogut constatar que com mínim, el projecte dels vestidors del camp de futbol no compleix els requisits per a rebre per part del nostre Ajuntament la subvenció de l’estat.
Hem pogut comprovar, que els treballadors contractats de l’atur, han estat des de l’abril fins l ´11 d’agost, quan l’empresa havia ofertat que estarien 7 mesos, el que pot representar que l’administració de l’estat no aboni aquest Ajuntament la subvenció o part de la subvenció d’aquest projecte.
Igualment hem comprovat que l’Ajuntament ja ha abonat la totalitat de l´import de l’obra a aquesta empresa.
Atès que el nostre Ajuntament tenia l’obligació de comprovar el compliment de les condicions de la contractació, d’acord amb les bases del FEIL i això no s’ha fet,

Es proposa a l’ajuntament en Ple, l´ adopció dels següents acords:

PRIMER.- El secretari municipal verificarà i certificarà el compliment de totes les obligacions per part dels contractistes respecte els diferents projectes del FEIL, aclarint si s’escau quin dels requisits no s’han complert. En el cas del projecte en que ja s’ha abonat la totalitat ho farà en un termini màxim d´ una setmana, enviant dit informe a tots els grups municipals. En la resta de projectes abans d’abonar les factures, una vegada fet, igualment enviarà informe a tots els grups municipals.

SEGON.- En el cas que el nostre Ajuntament deixi de rebre alguns dels imports de les subvencions per no haver fet la comprovació de les condicions del contracte d’acord amb les bases del FEIL, es demanarà responsabilitat política al regidor de l’àrea, de manera que el nostre alcalde exigirà la seva dimissió o li retirarà la delegació.

TERCER.- En cas de perjudici econòmic per al nostre poble, i si és possible legalment, es reclamarà l’import deixat de cobrar de la subvenció al regidor responsable de l’àrea que ha incomplert la seva obligació de seguiment del contracte que en canvi ha permès abonar l’import de la darrera factura al contractista.

El decret de tancament de la “ Hacienda paper mullat “

Com vàrem explicar en el darrer Fem Via, el nostre equip de govern de CiU i ERC finalment va haver d´ acceptar el plantejament que el PSC havia fet ja anys: SI a un pla especial que requalifiqui el terreny rústic i aporti plusvàlua al nostre poble i els serveis adients i NO a un restaurant que pretenia entrar en el catàleg de masies sense ser-ho.

El Conseller Nadal, com no podia ser d’altra manera, ha coincidit amb el nostre plantejament i ha donat per acabat el tema de la masia, així s’ha encetat el procés legal atenent a les nostres peticions per fer un pla especial.

Però mentrestant i en tant que no poden dur a terme l’activitat, el nostre alcalde ha fet l’obra teatral d´ un decret de tancament de l´ activitat, així el dia 3 de juliol signava el decret i el dia 11 en Rocio feia un altre convit a l’Hacienda, altra vegada la legalitat paper mullat.

Síria, Jordània i Palestina, les sensacions d’un viatge per la terra calenta

Escollir aquesta destinació no va ser fàcil. Vam sopesar els aspectes positius i altres que ens plantejaven dubtes, però que amb el decurs del viatge i ara ja acabat i un xic reposat s’han esvaït completament.

Feia temps que voliem viatjar per aquesta part del mon, poc turística i amb moltes coses per oferir i omplir la nostra curiositat de viatgers, teníem l'agradable record del viatge a Egipte anys enrera. Els nostres dubtes venien per la part de la seguretat d'aquesta zona sempre complicada ja que anavem amb tota la família i pel possible esgotament dels meus fills en especial la Mar que ha fet 6 anys durant el viatge.

He de dir que he acabat plenament satisfet. Ens hem sentit segurs durant tot el viatge sense cap problema, i els nens s’ho han passat prou bé a pesar de la calor i de les matinades, la gent fantàstica i els països sorprenents, en especial m’ha agradat Síria i Jerusalem.

Varem entrar per Amman, la veritat no te gaire per veure, però com ja ho sabíem pels fòrums, varem estar de passada. La primera visita interessant va ser Jerash, i aquí el primer referent per tot el viatge i que encara s’aguditzaria més en Síria, els fantàstics records de cultures passades, pràcticament en estat natural, amb la tristor de veure capitells de columnes mil·lenàries fetes servir com esglaons.

D’aqui ja varem passar a Siria, com sempre en transport públic autocar, taxi o tren. Ara va tocar autostop, bus i taxi, fins arribar a Damasc, la frontera amb Síria, que varem travessar per un pas fronterer secundari. Ens va sembla una xic atrevida l'entrada, sense gaire gent, cap turista, poques indicacions ... tota ella recordava a Espanya unes quantes dècades enrera.

Això si tant en Jordània com en Síria en qualsevol lloc les fotos dels dirigents, siguin monarques o presidents, al costat de la bandera... molt patriotic...

Després de diferents canvis de conductor durant el trajecte (però sense canviar de vehicle) l'últim taxista que ens va portar a l’hotel, com també seria una màxima del viatge no es conexia el camí i va donar una certa volta, el preu ja el portavem tancat i evidenment no li varem voler pagar més del que ja haviem pactat.

El taxi a Siria i Jordania és extremadament econòmic. Com aqui farà trenta anys supleix el tranport públic, i fa servei de taxi compartit i amb rutes fixes a preus ridículs. Pels estrangers la tònica es cobrar-nos aproximadament el doble, tot i així és baratisim. Una anècdota: un taxista ens va cobrar el que marcava el taximetre.

Damasc la ciutat més antiga del mon, com vam llegir en algun cartell totes les ciutats tenen història però a Damasc la història comença. En Damasc el més atraient es el seu zoco, llàstima del seu estat d’abandonament, possiblement des que va deixar de ser dels turcs en el 1917 no s’ha fet res, però tot i aixi és atraient. La mezquita principal és també prou interessant. Passejar per la nit i sopar en un dels terrats dels restaurants de la ciutat ubicats en antigues cases damascenes és per recordar...

Comencem a veure dones amb burka que aniran en augment cap al nord, a la vegada al costat dels burkes també altres dones amb vestimentes més o menys occidentals. Per cert no m’esperava la pell tant clara dels siris i tampoc les dones tant guapes.

D’aqui varem anar cap a Palmira, que em va agradar ? Tot, la sensació més que les runes en concret, la posta de sol, el desert, la sorra, al mig del desert on s'alçava la impressionant capital de la reina Zenobia, l'amable taxista,.....

Després vam partir cap a Crac del Caballers, aqui varem tenir el transport mes incòmode del viatge un bus replet i especialment antic. Quan arribes al castell si fas volar l’imaginació, el veus amb els creuats, et sembla que estas dins de les pel.lícules.

Aqui varem cometre l’error de voler fer un canvi per tal que els nens gaudissin un xic de la platja, varem anar cap a Tartus (un poble turístic que s'omple en dies de festa de la població local). Em va recordar la platja del Poble Nou fa 30 anys, bruta i plena de pedres. Les famílies montaven els seus xiringuitos (amb canyes, parasols,...) preparats per passar el dia, amb la barbacoa, la xixa, ...

Increïble cap dona es banya en tratge de bany- ja no en biquini-, sino totes vestides o aguantant estoïcament la calor. La Julia i l’Estel-la no s’atreveixen, de trencar el costum.

Aleppo, potser la ciutat que més em va agradar, més que Damasc. El zoco molt cuidat com la mateixa ciutat, l’hotel on varem estar era un seguit de cases rehabilitades en el mateix zoco amb patis, fonts, mobles antics,... fantàstic. Quan vam arribar estaven rodant una pel.lícula d'època i erem nosaltres els que semblaven fora de lloc.

Des d'Alepo en tren cap a Damasc i des d'aqui en taxi fins a Maldaba a prop del Monte Nebo ja en Jordània, sis hores de tren i altres en taxi, comptant el lent pas per la frontera, t’adones de la facilitat que representa moure's a la Unió Europea per la inexistència de fronteres interiors.

En Maldaba el més interessant el Mar Mort, una clavada per entrar el complex turístic amb accés al mar i amb piscines. Pel que ens expliquen és pràcticament impossible banyar-se fora d’aquests complexs tant per qüestions de seguretat, estem ja davant de la Palestina ocupada, com per la sal, en sortir de l’aigua necessites imperativament una dutxa.

Els nens varen disfrutar, també van tenir la primera piscina del viatge, ja s’ho mereixien... I al dia següent en taxi cap a Petra...


A les 7 del mati entravem quasi sols a les runes de Petra. L’entrada natural fantàstica a través d'un imponent sikh i de cop... el monument del tresor, com a la pel.lícula d'Indiana, va estar inoblidable, les vistes, també la calor, varem disfrutar. El final la Mar el va fer en ruc i despres amb l’Estel-la en cavall, i també per recordar el reparador bany de la tarda a la piscina despres de tota la calor, esgotats però contents.

Altre vegada canvi radical del viatge, com no teniem prou canviem el final previst relaxant del viatge en el Mar Rojo per la visita a Palestina. Haviem dubtat a l’hora de preparar el viatge i des de casa vam desistir d’entrar-hi pero finalment l'experiència d’altres viatgers amb els que vam coincidir a Petra ens assenyalà el bon camí.

A preparar en un parell d'hores el transport, l’hotel, ...sortim l’endemà. Arribem a la frontera i triguem més en passar a l'altre banda que en arribar-hi..., 6 hores per passar la frontera un pont d'un parell de kilòmetres que separa Jordania i la Palestina ocupada pels soldats israelis. No els agrada la visió del visat siri en els nostres passaports i ens fan passar una bona estona responent preguntes i omplint papers ...

Jerusalem... vius des d'un primer moment les manifestacions de les diferents religions, de les diferents branques del cristianisme, com es creuen obligats a compartir l’esglèsia del Sant Sepulcre. Un cert abandonament d’aquest lloc fantàstic, mai havia vist pintades dins d’una esglesia, falta de seguretat si pensem en les mesures que hem de passar per accedir el mur de les lamentacions o a l'explanada de les mezquites... Inoblidable el mur de les lamentacions, el jueus ortodoxes, les genuflexions, la passió de les diferents creences, les diferències entre els barris jueu, cristià, musulmá i armeni, la presència i vigilància constant dels soldats israelites...

Quina barreja de religions, de creences, quanta història... quantes guerres.

Visita a Betlem, travessem el mur fet pels ocupants, recorda Varsovia i el seu ghetto, indignació. A l’altre costat del mur un taxista ens fa la visita turística. Es cristià i palesti representa la tranquilitat, la serenor, les ganes de pau i enteniment, ens explica com els afecta negativament les accions que es produeixen a Gaza, però ens ensenya les colònies jueves i les torres de contol de l’exèrcit ocupant amb indignació.
Ens diu cada dia fan una casa nova, en dos mesos han construït deu edificis nous que ràpidament s'han omplert de colons jueus que arriben de tot el mon... volen ocupar tota Palestina, pero no ho aconseguiran, ... però per ell els de Gaza també estan tronats, nomes trets i bombes, cal diàleg per retornar a les seves vides. El nostre taxista havia tingut l'oportunitat de quedar-se a EEUU on va estudiar empresarials però la terra, la família ... el van fer tornar.
Ens crida l'atenció el simbol al taxi de prohibit fumar al costat de prohibit portar armes dins del seu taxi...

Tristor, altra vegada indignació, que injusta la resolució de l’ONU que va crear l’estat d’Israel en Palestina, pero caldria almenys que es complís i els palestins tinguessin part de la seva terra.

Discusions apasionades amb el meu fill, he de reconeixer que tanta injustícia em fa sentir profundament antiisraeli o antisemita? Han patit és cert però ara fan quelcom semblant amb el suport dels EEUU.

Varem veure penjada una samarreta, Bush no porta calçotets perquè no li cabrien els ous... EEUU no et preocupis aqui estan els jueus.

A l’esplanada davant del mur de les lamentacions molts grups d’escolars asseguts en rotllanes de l'edat del Pere (14 anys), rebent classes magistrals i aleccionadores de noies i nois soldats poc més grans que l'Estel.la (17 anys) que portaven fusells com si estiguessin de maniobres. Em recorda els grup excursioniste d'escoltes el que jo anava de petit, a diferència però de les armes...

A la Palestina ocupada veus nois i noies jueus molt joves amb fusells pel carrer, els nois segueixen la moda amb els pantalons caiguts com el meu fill, una ma per agafar-se els pantalons i amb l’altre ma agafant el fusell, alguns amb mira telescòpica. Impressionant el mur a la nit de shabat, arribant en autocars des dels diferetns barris de la ciutat o creuant ràpidament el barri àrab en direcció al mur, jueus amb les seves millors gales a la manera ortodoxa, soldats sense deixar les seves armes, ballant, cantant, resant, ... mostrant la seva força i la seva fe.

Bé continuem... Jerusalem i Palestina fantàstica hem tingut molt poc temps, ja tornem ja cap a casa via Amman, però primer un altre cop a passar als tràmits a la frontera, un munt d'hores ara en espera del bus que ens ha de fer el transbord d’un parell de kilometres. Por d’arribar tard a l'altre costat i perdre el vol, és Shabat i els jueus tanquen la frontera a les 12 del migdia... som els últims en passar a l'altre costat esperant a un estranger que recorria el pais en bici...

Ja a casa que bé, sense cap problema, i amb una experiència inoblidable. Ah... finalment la Mònica ha parit un dia abans d’arribar nosaltres, ja podria haver-se esperat un dia! -es queixen els meus fills...

Apassionant el viatge, apassionada la convivència familiar.

El Taxi de Barcelona porta vestit i sabates, Sr. Belmonte.

El Taxi de Barcelona porta vestit i sabates, Sr. Belmonte.

El seu article publicat en “ El Periodico” del dia 23 de març, ens explica un parell d’anècdotes , diu que va agafar un taxi i el conductor feia servir un GPS (gran error adaptar-se a les noves tecnologies) i que el conductor era eslau ( suposo que li va preguntar la seva nacionalitat o simplement era un dels nous catalans ) i un altre on el professional que conduïa li va preguntar com arribar el seu destí i clar no li va fer cap descompte per la feina informativa que vostè li va fer.

Interessants dites anècdotes, i te especial raó quan diu que el conductor no el sabia portar a un destí que era del centre de Barcelona. D’aquest coneixement exhaustiu del nostre taxi i d’intentar ridiculitzar que la nova norma que no permet examinar-se, per entrar el nostre sector, amb xancletes, conclou que “El servei del Taxi es degrada dia a dia sense que ningú faci res“ e intenta personalitzar segons vostè aquest fracàs en la figura del President del nostre institut i regidor del nostre Ajuntament Paco Narvaez.

Tan malament està que les persones que han de prestar un servei públic es presentin davant de l’administració per a fer un examen correctament vestits de manera que això els serveixi de directiva en la seva futura professió?

Desprès de fer aquesta acusació, de degradació del servei del taxi, jo em pregunto: ha fet vostè els deures ?

En qualsevol treball cal un mínim de rigor de feina ben feta, si és veritat que es pot acompanyar com si d’una amanida es tractés al plat principal d’alguna anècdota.

Ha demanat a l’administració el resultat de les darreres enquestes de satisfacció dels nostres clients ?

Ha tornat a demanar a la nostra administració, l’antiguitat dels vehicles aplicats el servei, des de per exemple el Sr Narvaez es el President de l’Institut del Taxi?

Em reitero, ha preguntat a l’administració si te alguna dada respecte a l’evolució del grau de formació i d’accés a la professió, dels conductors en per exemple les darreres dècades ?

Crec que no ha fet els deures ha omplert la seva columna, això si ràpidament, sense les dades necessàries per donar contingut a les seves afirmacions, ha fet vostè com bé diu un article xancleta.

Li prego per tant que es presenti a examen millor dit a recuperació, això sí com si fora per a ser taxista, amb vestit i sabates.

El taxi de Barcelona avança propostes engrescadores per la seva activitat

Ahir 19 de març del 2009 vàrem tenir una trobada entre les diferents entitats del sector del taxi de l’àrea metropolitana de Barcelona, que havíem presentat propostes per incentivar econòmicament el sector i l’administració , en concreta amb el gerent de l’ IMET en Miguel Àngel Martin.

En aquesta reunió el primer que va fer l’administració va ser anunciar que formaria unes comissions , i que aquestes estarien formades per una representació de les entitats que han presentat propostes.

En concret se han presentat dos blocs de propostes, unes signades per 3 organitzacions i l’altre per una dotzena, entre elles també els sindicats de classe, el curiós de la proposta de l’administració es que va considerar que haurien de tenir 2 representats cada bloc, tant donava les entitats que representessin

Així ja no es respecta els criteris de la representació legitima en el Consell Català del Taxi, organisme format per un decret de la Generalitat de Catalunya, ni tampoc , com va dir el delegat del GUT, la representació sorgida de les ja passades eleccions del Taxi.

Crec que evidentment es un error no intentar que en el moment d’ abordar assumptes que preocupants a totes les empreses i els treballadors d’aquest sector, no estiguin representades totes les sensibilitats existents, totes elles legitimes.

Simplement intentar justificar la política de blocs determinant que uns representen els autònoms i els altres les empreses, es mes que un error, per aclarir-lo una mica: L’administració considera que el Gremio Unio de Taxistes entitat del taxi formada únicament per autònoms o l’ UGT , CCOO son representats del bloc empresarial i en canvi altre entitat que gestiona una de les flotes de taxis mes gran de l’àrea metropolitana, es una associació d’autònoms.

Igualment en aquesta primera reunió varen existir aspectes positius, per part dels membres del sector, en especial la intervenció del Sr Goñi i Gracia que varen cridar a d’unitat i el diàleg i també la de Bernardo en representació del GUT, en general quasi tots positius, alguna persona es va sortir de segle i va anunciar que sortirien el carrer amb “ lanzas , arcos y flechas “, però be…..

Cal ara treballar i dialogar en allò que ens es comú a tots els interessos del taxistes sense oblidar la responsabilitat social, que tenim en aquest moments d’empènyer a la nostre societat per sortir d’aquesta crisi i en especial amb una atenció acurada el mon dels treballadors, per tant cal esforçar-se per garantir els lloc de treball de totes les persones que hi ha ara en el sector tant sigui en regim d’autònoms com de assalariats, i avançar per que en un futur proper es poguí crear mes llocs de treball

Esperem que l’administració sigui sensible a aquesta premissa i a les inquietuds de les entitats del sector del Taxi, sense oblidar-se de ningú contant amb tots i totes.